Ucraïna i dret d’acollida

L'arribada de persones que fugen de la guerra d'Ucraïna als nostres municipis planteja, novament, el sentit i l'abast del dret d'acollida des d'una perspectiva local. O dit en altres paraules, té sentit combinar drets de proximitat i dret d'acollida i fins a quin punt són elements compatibles i permeten una actuació eficient i eficaç.

La resposta és positiva i m'avindria a dir que necessària. Ho dic des de la perspectiva de síndic de Greuges de Cornellà i amb l'argument de les accions que he emprès per a vetllar pels drets de les famílies ucraïneses que han arribat a la ciutat fugint de l'horror de la guerra. La justificació és que en la decisió adoptada per la Comissió Europea d'oferir protecció temporal a les persones desplaçades hi intervé de manera rellevant l'administració local.

En la pràctica, la directiva de protecció internacional té una conseqüència immediata, l'obtenció del permís de residència al nostre país, i entorn d'aquesta proposta inicial hi ha sèrie de passes absolutament necessàries per a la seva integració: empadronament, accés al circuit d'atenció primària, incorporació al món educatiu en el cas dels infants i adolescents, mecanismes per accedir a un allotjament digne i acompanyament a través de les àrees bàsiques de serveis socials. Sense deixar de banda altres elements rellevants d'integració de nouvinguts com els que es vinculen a l'àmbit socioeducatiu, informació i coordinació amb entitats locals, tasques de traducció i informació.

Estic convençut, i parlo des de la perspectiva de la meva ciutat, que els diferents municipis que han acollit persones procedents d'Ucraïna donen resposta a aquests requeriments. I des de l'òptica del que suposa la concreció dels drets de proximitat la nostra tasca, com a defensors, és certificar que es compleixin. És part de la nostra feina, supervisant els circuits d'acollida, vetllant perquè hi hagi una bona i adequada integració dels menors a la xarxa educativa, comprovant que ajuts tan essencials com l'atorgament de beques menjador arribin amb agilitat i també que les persones disposades a acollir-los no es trobin soles en l'acció positiva d'integració. Com a síndic municipal, així entenc la defensa dels drets de proximitat.

De manera intencionada he incorporat en el títol d'aquesta reflexió el concepte dret d'acollida. Ho he fet perquè en paral·lel al treball per acollir als refugiats d'Ucraïna han sorgit veus que donen a entendre un tractament de privilegi amb relació a persones d'altres procedències. Venen a dir, a aquestes per ser qui són se'ls faciliten les coses i en la resta de casos el camí cap a la plena integració està farcit d'entrebancs.

Sincerament, tot i que hi ha dades que podrien adobar parcialment l'anàlisi, persistir en aquest argument és entrar en un terreny perillós, a banda d'improductiu. No hi ha desplaçats de primera i de segona. Al contrari, hi ha una necessitat permanent de salvaguardar els drets d'aquelles persones que per raons diverses han hagut de sortir del seu país i opten per conviure entre nosaltres. Les circumstàncies, les reticències, les dificultats, els recels poden existir, però mai han de ser determinants per obrir un debat que posa en qüestió el dret a la igualtat, fita a la qual no sempre s'hi arriba a la mateixa velocitat com molt bé saben aquells, és el cas dels síndics, que quan parlen de drets hi posen cara i nom.

En la defensa del dret d'acollida hi ha un gran camí per recórrer i la perspectiva local no pot quedar a banda. Persisteixen les dificultats i en surten de noves. La ciutat és el punt de trobada per a resoldre les nostres necessitats i concretar les nostres aspiracions, és un punt d'arribada. En aquesta tasca les sindicatures municipals hi juguen un paper essencial si volem enfortir els drets de proximitat, donar-los sentit, fer-los en definitiva imprescindibles a l'hora de vestir una societat més igualitària.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article