El Tercer Sector, un element clau per a les persones amb demència

Amb l'augment de la longevitat i la reducció de la mortalitat en determinades patologies s'ha visualitzat un escenari social i sanitari que revela certes necessitats de la ciutadania que les administracions no han aconseguit assolir.

Aquestes necessitats les ha procurat assumir el Tercer Sector, format per entitats orientades a promoure l'empoderament i l'autonomia de les persones, així com de reduir les desigualtats i acompanyar i reivindicar drets. Parlem d'organitzacions ciutadanes destinades a la millora social.

Tot i ocupar cada vegada un espai més ampli en la societat, es tracta d'un sector sobre el qual hi ha un gran desconeixement. Les fundacions, associacions, cooperatives, empreses d'inserció sorgeixen en la seva majoria arran d'iniciatives de la ciutadania.

En el cas de malalties com la demència, l'atenció a aquestes persones ha recaigut principalment sobre els seus familiars i el seu entorn afectiu. El paper de les administracions s'ha limitat, tradicionalment i complementàriament, a les prestacions ordinàries, que no solen ser suficients per gestionar les complexitats del deteriorament cognitiu.

Ningú està preparat per rebre un diagnòstic de demència, en pròpia persona o d'algú proper i estimat. Un dels motius és saber que en l'actualitat és un procés degeneratiu sense cura. És per això que l'angoixa, el no saber què fer i el desconcert són presents des de l'inici de la malaltia.

Les dificultats associades d'una malaltia com l'Alzheimer causen la necessitat de tenir suport, acompanyament i comprensió. Aquesta realitat ha incentivat la cooperació, l'associacionisme, la participació i la col·laboració entre persones que es troben en una situació similar. Però també ha sigut la falta de recursos, comprensió i reconeixement social per part de l'administració i l'agenda pública la que ha causat la proliferació d'associacions, fundacions i cooperatives dedicades a l'acompanyament de persones amb demència.

Aquesta falta d'atenció no la viuen únicament les famílies, sinó que molts professionals es troben atenent a persones amb aquestes vivències i necessitats sense poder-los oferir ni els recursos ni el suport necessari.

El present de les entitats del tercer sector

Els últims anys han estat difícils tant per les persones que pateixen algun tipus de demència com per les seves famílies o cuidadors. Sort de les entitats del Tercer Sector que els han acompanyat i acompanyen, que han reivindicat i reivindiquen els seus drets com a membres de ple dret d'una societat que en moltes ocasions no els té en compte.

A causa de les conseqüències ocasionades per la Covid-19, les entitats han hagut d'intensificar esforços, tant a nivell de les persones i famílies, com a nivell del seu finançament per poder donar sortida a les situacions que se'ls plantegen. S'han hagut d'adaptar serveis i projectes, afrontar reptes com la digitalització o adaptació a noves tecnologies i buscar finançament, amb força dificultats, per poder cobrir les necessitats generades.

Amb tot, continuen essent un motor de transformació social en referència a “la demència” i un element de suport pels que la pateixen o en tenen cura ja sigui des de l'àmbit familiar com des del professional.

El futur de les entitats del tercer sector

Preveure el futur de les entitats dedicades al suport de persones amb demència és complex, ja que depèn de molts factors. Un dels més rellevants és la implicació de l'administració pública. Com més eines i recursos ofereixin els serveis públics, menys necessitat hi haurà de buscar suports alternatius.

D'altra banda, les entitats socials pateixen d'infrafinançament, per la qual cosa cal començar a idear iniciatives innovadores que permetin la viabilitat a llarg termini de les entitats sense ànim de lucre. Per últim, la cura de la malaltia d'Alzheimer és l'esperança definitiva per tal d'acabar o minimitzar les necessitats de les persones que la pateixen, però malauradament, aquesta esperança està encara lluny de veure's complida.