Totes les persones, sigui quina sigui la nostra etiqueta, necessitem respostes, explicacions i teories que ens facin coneixedors dels fenòmens de la realitat que vivim: la cultura ens fa lliures!
Els imaginaris són construccions culturals que poden esdevenir un gran recurs per cobrir aquesta necessitat. Aquests suposen una font de seguretat en un entorn desconegut. A vegades, utilitzem sense ser conscients idees falses que ens ajuden a comprendre el que ens envolta, fent-nos sentir més segurs en un entorn que ens pot resultar advers. En aquest marc d'idees errònies es configura l'estigma que recau sobre les persones que tenen problemes de salut mental, alimentant-se dels prejudicis i estereotips socials. Aquesta cultura ens fa "lliures" per fugir del que desconeixem i ens pot fer por.
La situació de les persones afectades s'agreuja amb la creixent deshumanització en l'àmbit de la salut mental. En el panorama actual, la visió tradicional biomèdica que defensa les malalties mentals com disfuncions orgàniques, predomina en l'àmbit de la salut mental tenint el monopoli de la majoria del sector professional. Durant dècades, les teories tradicionals han transfigurat les vivències i experiències naturals dels éssers humans, convertint-los en trastorns diagnosticables que expliquen "científicament" patiments existencials que són presents en les nostres vides. Aquest model rígid i el seu discurs circular ha generat un procés de despersonalització dels individus on es posa en joc la capacitat de les persones afectades i la seva identitat social.
En conseqüència, com a usuari de la xarxa de serveis de salut mental, he viscut diverses situacions on la meva capacitat d'autonomia i autodeterminació o el que podia pensar, sentir o fer, no tenia valor si contradeia els posicionaments que segueixen aquests plantejaments. Crec que és urgent reivindicar el dret que tenim els afectats a ser part activa en el nostre procés de recuperació i establir-nos com a punt clau que formi part en les estratègies per aconseguir la nostra inclusió social.
Estic convençut que la millora dels serveis de la xarxa de salut mental passa per una acció conjunta entre administració, usuaris, professionals i familiars.
Entre tots podem obrir escletxes que il·luminin el camí de la inclusió social i alleujar la confusió que provoquen les problemàtiques de salut mental en la nostra comunitat.
D'acord amb les propostes de canvi de model d'atenció de la salut integral amb diferents mirades, la participació dels clients/pacients i des de diverses perspectives d'abordatge professional: Cambiem?
Totalment d'acord; hi ha una deshumanització en l'àmbit de la salut mental i cal un treball conjunt per a canviar-ho... persones com tu, que ho coneixen com a usuari i com a professional són importants per portar a terme aquest canvi, i involucar-hi per altra banda el sector mèdic, majoritàriament tancat en corrents tradicionals.
Molts ànims en el camí d'obrir aquestes escletxes i en la mesura que poguem, hi contribuim entre tots!!
Felicitats Edgar!
Em quedo amb que la millora s'aconsegueix ab una acció conjunta entre administració,usuaris,professionals i familiars.
Establint més recursos,més hores per tal que aquests elements es dinamitzin correctament.
gràcies, amb persones com tu ho aconseguirem!!!!
Estoy de acuerdo Edgard, pero, tiempo y ayuda por parte de los medios de difusión. Cambiar de parecer no es fácil.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari