Són els nostres joves

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat recentment l’estudi sobre Joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets humans.

Com a qüestió prèvia, en forma de declaració d’intencions i per emmarcar millor el nostre estudi, vull fer dues reflexions genèriques: una jurídica i l’altra sociològica.

En l’àmbit jurídic, si parlem de drets humans, ens hem de centrar en el procés històric d’especificació d’aquests drets. En aquesta fase, és vital entendre l’aparició de declaracions de drets propis de determinats col·lectius, incorporant així la idea de la diferència en la conceptualització dels drets humans. Aquest procés consisteix, principalment, a reconèixer més drets a subjectes específics. Subjectes de drets que es troben en especials situacions de vulnerabilitat i que, per tant, requereixen unes proteccions i garanties complementàries. D’aquesta forma, trobem el reconeixement explícit dels drets de les dones, dels infants, de les persones amb diversitat funcional, dels pobles indígenes, de les persones migrades i de les persones refugiades, entre d’altres.

És aquí on ens situem quan abordem aquest estudi sobre els i les joves migrants sense referents familiars. Podem afirmar que aquest col·lectiu no té només reconeguts drets per ser joves migrants sinó, essencialment, per ser persones. A més a més, tenen una protecció complementària per la seva possible situació de vulnerabilitat per ser joves, migrants i alhora no tenir referents familiars en el nostre territori. Sí, malgrat els discursos excloents i estigmatitzadors que pateixen, aquests i aquestes joves requereixen més garanties de protecció que molts i moltes de nosaltres a causa de la seva situació de vulnerabilitat. Hauríem de ser conscients que es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic i complementari per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida a partir d’una mirada interseccional.

Cal incorporar també una consideració sociològica: aquests i aquestes joves migrants sense referents familiars són els i les nostres joves des del moment que es troben a casa nostra. Per tant, som responsables de vetllar per tal que puguin dur a terme els seus projectes de vida sense cap mena de discriminació amb relació a altres col·lectius de la nostra societat.

Fetes aquestes consideracions, convé precisar que l’acollida, atenció i acompanyament a les persones joves migrades sense referents familiars és un àmbit d’actuació complex, perquè requereix una bona coordinació multinivell i multisectorial. Són diferents les administracions que tenen alguna competència vinculada a aquest col·lectiu (estatal, autonòmica i local). La seva situació a la ciutat ens preocupa especialment, ja que la Sindicatura de Greuges de Barcelona té per missió supervisar l’actuació del govern municipal. L’Ajuntament de Barcelona va ser una de les administracions locals pioneres en buscar respostes per atendre el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars que arribaven a la ciutat. Malgrat no tenir competències específiques en matèria d’atenció a joves migrants sense referents familiars, el govern de la ciutat sempre ha intentat buscar respostes, anant més enllà del que competencialment li correspon.

Així, en aquest estudi ens hem centrat a analitzar les problemàtiques que viuen aquests i aquestes joves a Barcelona, sobretot a partir dels 18 anys, quan esdevenen majors d’edat i ja deixen d’estar sota la tutela de l’Administració, en cas que hi hagin estat. L’objectiu ha estat aconseguir una radiografia de la situació d’aquest col·lectiu a la ciutat; identificar les accions, els programes i les estratègies implementades per l’Ajuntament de Barcelona; trobar espais de millora i oportunitats municipals per a l’atenció d’aquestes persones, i per últim, fer propostes d’acció al consistori (propostes que tenen en compte la dimensió jurídica, la socioeconòmica, la comunitària i la de governança). En aquest procés, hem defugit tant de visions clarament estigmatitzadores com purament assistencialistes.

Amb aquest estudi, la Sindicatura de Greuges de Barcelona mostra, un cop més, la seva capacitat d’obrir debats i generar propostes de manera proactiva. Combina, així, el vessant d’institució supervisora amb el de col·laboració, per tal d’ajudar a l’Ajuntament de Barcelona, dins les limitades competències que té en aquest àmbit, a millorar el seu servei i garantir el dret d’aquestes persones a tenir una vida digna de ser viscuda en l’àmbit municipal.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article