El professor Manel farà vaga?


En Manel s'està prenent la seva primera tassa de cafè del dia, mentrestant va repassant mentalment les classes que farà avui. De cop i volta li ve un pensament: “He de decidir si faig vaga o no”. Mai s'havia trobat tants dies de vaga en poques setmanes.

Ahir la Rosa li va dir que aquesta vegada no la farà, la vaga, va curta de calés i no s'ho pot permetre. Ella està d'acord amb les reivindicacions i les vagues d'educació, com gairebé tothom amb qui ha parlat a la sala de profes, per una raó o per una altra, hi ha una llarga llista de greuges.

“En Pere és dels que està molt mobilitzat i sempre fa vaga”, pensa en Manel, “aquest segur que la farà perquè creu fermament que ara és l'hora de fer revertir les retallades que portem aguantant des de fa dotze anys, quan van començar a baixar el nombre de mestres, professorat i el pressupost d'educació malgrat l'increment d'alumnat”.

En Manel continua rumiant, ara amb el gràfic d'Eurostat a la pantalla del mòbil: “Som a la cua d'Europa d'inversió en educació, juntament amb Romania i Bulgària. A Catalunya li dediquem el 3,7% del PIB tot i que la Llei d'Educació de Catalunya, la LEC, diu que ha de ser del 6%. Que lluny estem de Bèlgica, Irlanda, Suècia, Finlàndia, Dinamarca ... Tots per sobre d'aquest percentatge! Fins i tot estem per sota de la mitjana de l'Estat espanyol, que és del 4,2%. No va de vacances, va de mancances, diu el lema”.

Algunes de les companyes d'en Manel posen més èmfasi en la situació laboral per fer la vaga, com la Irene, que insisteix que cal dignificar la situació laboral dels docents i això serà bo també per als alumnes. Va ser la Irene qui va ensenyar al Manel com, comparant nòmines amb les d'altres treballadors de la Generalitat de la mateixa categoria, als docents se'ls aplica una reducció del complement específic i, al final, no els paguen 33 dies l'any, que coincideix amb la suma dels dies laborables del mes de juliol, Nadal i Setmana Santa. En Manel està enfadat: “I jo que les vacances me les passo corregint, preparant classes i fent els projectes cooperatius! Així s'entén que som entre els pitjor pagats de l'Estat Espanyol tot i ser dels que fem més hores de classe a l'any d'Europa”.

La Paula no farà vaga tampoc, té sortida amb els alumnes i no els en vol deixar sense. “Amb tots aquests anys de la Covid-19, els nois i noies necessiten aquestes sortides”, li va dir a en Manel. “S'ha notat molt el mal de la pandèmia i, en canvi, el curs vinent volen acabar de treure els reforços Covid. Al nostre institut serem dos professors menys i el següent any encara ens trauran una plaça i mitja més, va dir el director al darrer claustre. Com si les conseqüències de la pandèmia haguessin desaparegut de cop! Mai s'havia vist tants problemes emocionals en l'alumnat i dificultats a les famílies; i el Departament d'educació, en comptes d'ajudar-nos a afrontar aquesta crisi sociosanitària, ens deixa encara més sols. Les dificultats ja van començar amb l'aplicació del decret d'inclusió del 2017. Ara tenim a tota la població a les aules de l'educació obligatòria amb tota la complexitat que això deriva en la gestió del dia a dia: adaptacions curriculars, increment de necessitats específiques, augment de la gestió de conflictes, implementació de noves metodologies didàctiques per adaptar-nos a l'alumnat divers... i tot amb els mateixos docents i sense un pla de formació específic. El 2019 ja ho van denunciar les associacions de famílies, representades per aFFaC, dient que no s'havien incorporat al sistema educatiu els 1.500 especialistes que preveu el mateix decret”.

“Ui, es fa tard!” Se n'adona en Manel mirant el rellotge. El professor s'acaba la tassa de cafè, posa les coses a la seva motxilla i surt de casa. Al cap, la vaga d'educació.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article