Deixadesa institucional

Fa poques setmanes que des de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya es denunciava que les entitats socials del nostre país estan patint el pitjor retard en el pagament de les subvencions que els permeten desenvolupar els seus projectes d'atenció a les persones més vulnerables.

Aquesta deixadesa institucional no és nova, sinó que la venim denunciant des de fa molts anys. Però una vegada passada la pandèmia i haver reconegut des del Govern la importància de la tasca duta a terme per aquestes entitats com a organitzacions imprescindibles per a la cohesió social, per a afavorir la inclusió i per a fer front a les mancances de les persones més oblidades i que es troben amb els seus drets més vulnerats, reiteradament hem demanat el suport institucional, sobre tot econòmic, per a fer front als pagaments de nòmines dels professionals i per a mantenir els recursos necessaris.

Ara hem sabut que les entitats socials hem d'avançar més de 33 milions i mig d'euros anuals per a no aturar la nostra atenció a les persones, fins que es resolgui si, finalment, any rere any podem comptar amb els diners atorgats per les administracions a través de les subvencions anuals. I aquesta manera de funcionar és inadmissible. No es pot tolerar que avancem uns diners per a desenvolupar una atenció social pública, sense saber si l'administració atorgarà aquests diners als projectes i programes.

Cada vegada les resolucions són més tardanes, de vegades no es produeixen fins a final d'any, quan ja s'ha dut a terme la tasca prevista i s'han gastat els diners. I, també molt sovint, hi ha entitats que després de fer aquesta gran despesa, es troben amb una resolució negativa de les subvencions sol·licitades, la qual cosa no permet continuar amb els programes, amb la contractació dels professionals i que pot portar, fins i tot, al tancament de l'entitat per insolvència. De fet, la lògica ens diu que aquests diners públics s'haurien d'abonar a les entitats a principi d'any per a poder-los gastar al llarg del mateix.

Tampoc és de rebut que les entitats socials hàgim d'avançar els diners i demanar crèdits bancaris quan ja se sap que l'administració els concedirà les subvencions, però com que els pagaments es realitzen amb molt retard, les entitats han de fer de bancs que avancin els diners. No hi ha per on agafar-ho.

Portem anys amb aquesta lluita i no ens en sortim. Malgrat mantenir moltes reunions amb les administracions i aconseguir bones paraules, els fets posen en evidència la manca de compromís real de l'administració pública i, sembla fins i tot, que any rere any es fan passes enrere.

Demanem, des d'aquestes línies, que el Govern es posi les piles i comenci a prioritzar l'atenció i el suport a les persones més vulnerables del nostre país, perquè allà on s'inverteixen els pressupostos són un reflex del model de país que estem construint.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article