El llarg camí de l’adopció a Catalunya

L'adopció a Catalunya ha patit una notable transformació els últims anys. De 2011 a 2017 es va fer una suspensió transitòria de valoracions que ha comportat, el dia d'avui, una acumulació de famílies esperant infants i poques propostes. D'uns anys ençà s'han fet, a més, restriccions o tancament d'adopcions internacionals en molts països, el que suposa un augment notable de les sol·licituds de l'adopció a Catalunya.

Una situació complexa per diversos motius i que hauria de posar en valor la feina que fan les professionals que treballen en els serveis de preadoptius, és a dir, els que preparen el terreny per la idoneïtat d'aquests processos adoptius amb l'objectiu d'aconseguir el millor benestar en tots els àmbits de desenvolupament d'aquestes criatures.

No és una gestió fàcil, tenint en compte que en aquests moments a Catalunya, l'any 2021, 431 famílies van presentar sol·licitud d'adopció i en el marc actual només es realitzen una setantena d'adopcions anuals.

El marc jurídic a Catalunya i Espanya prioritza, sovint, els criteris biològics de maternitat a les circumstàncies vitals de la infància, cosa que fa que aquestes nenes i nens triguin molt a accedir al recurs que s'ajusti millor a les seves necessitats. Per als adults el temps passa a molta menys velocitat que per a la infància, i sovint perden l'oportunitat de trobar un entorn familiar que milloraria les seves condicions de vida. Hauria de preocupar que Catalunya sigui una de les regions europees amb més infància institucionalitzada.

En la majoria de casos es tracta de nenes i nens que han passat per situacions complicades i que per aquests antecedents requereixen unes atencions especials. És per això que la feina de les professionals que fan el trànsit cap a la família adoptiva és tan necessària. Advertir les famílies que es tracta de criatures amb unes necessitats específiques i acompanyar-les en el procés d'adaptació requereix recursos i temps, sovint minsos i insuficients.

Aquesta situació s'agreuja en la infància amb necessitats especials, nenes i nens amb diversitat funcional que requereixen una atenció continuada. La seva adopció és una necessitat urgent, i el nombre de propostes d'infants és molt més elevada que l'oferiment de famílies. Les professionals que s'hi dediquen saben que no és una situació fàcil, però també saben que la maduresa d'una societat està en aquelles persones que són capaces de donar oportunitats a la infància amb més necessitats.

Les professionals del sector fa temps que demanen obrir un debat amb totes les institucions implicades per tal de trobar noves maneres d'intervenció que permetin una millor atenció a la infància del nostre país.


(Aquest article ha estat escrit per la Comissió ICIFS-Serveis Pre Adoptius de FEDAIA)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article