Cuidar la nostra gent gran, missió urgent i necessària


Aïllament. Solitud no volguda. Abusos. Fins i tot maltractaments. Són algunes de les situacions que pateixen les persones grans, la nostra gent gran, situacions que des del col·lectiu de treballadores socials intentem prevenir. Alertar. Denunciar. Cada dia. I, encara més, amb motiu del Dia Mundial de la presa de consciència sobre l'abús i el maltractament a les persones grans, que se celebra la setmana que ve.

Ens preocupa la situació i evolució dels recursos i tractament que actualment està rebent la gent gran, tot i els esforços abocats des de 2007 amb l'aparició de la LAPAD (Ley de promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de Dependencia), llei que continua presentant buits en el seu desenvolupament que fan necessari demanar un increment en l'esforç per desplegar i adaptar els recursos que poden afavorir una autonomia real de la persona.

Atendre, acompanyar, cuidar de les persones grans que ens envolten no és una qüestió que pertanyi només als seus familiars i als professionals que treballen tant a domicilis com als centres on conviu la gent gran. La ciutadania en general i l'administració en particular també deuen exercir un rol important, perquè una lluita decidida contra la solitud no volguda o els maltractaments ha de ser compartida. De fet, les treballadores socials considerem que amb més gestos reals i amb més aportacions per part de tothom seria més fàcil tenir als nostres avis i les nostres àvies cuidades com necessiten. I quan ho necessiten.

Des de l'administració s'hauria d'atorgar a la gent gran la representació que es mereix. I a tots els nivells. Es podrien crear conselleries en els consells comarcals. Regidories en els ajuntaments. O una Direcció General en el Govern de la Generalitat, tal com existeixen les direccions generals de la Infància o de la Joventut. Objectiu, aglutinar estratègies i posar en marxa actuacions amb els recursos necessaris i l'estructura més pertinent per aconseguir una visió integral dels problemes de la gent gran i una adequada i curosa Atenció Centrada en la Persona (ACP).

Des del treball social desenvolupem una tasca, de vegades invisible, que engloba, entre d'altres, tres accions com són intentar mantenir a les persones en els seus domicilis amb un bon pla de treball d'atenció domiciliaria-dependència, comunitaritzar el SAD fent-lo més comunitari-integrat i menys individual-robotitzat i, per últim, evitar tants canvis de territori per manca de places residencials o sociosanitàries. I amb una digitalització dels tràmits per estalviar temps, angoixes i patiments a les persones afectades, les famílies i també als equips que han d'atendre i respondre.

Igual que l'OMS proposa canviar la nostra forma de sentir cap a l'edat i l'envelliment, fomentar les capacitats de la gent gran, oferir atenció i serveis de salut que responguin a les seves necessitats i proporcionar accés a l'atenció a llarg termini per qui ho necessiti, les Nacions Unides, per la seva banda, ens alerten precisament que la població que supera els 65 anys creix a un ritme més accelerat que la resta de segments de la població. I, entre d'altres, ofereixen una xifra que ratifica la seva advertència. El 2019 hi havia en el món 143 milions de persones de més de 80 anys. El 2050 en seran 426 milions. I potser no estem preparats per aquest augment vertiginós, per tant, és més necessària que mai la integració i estructuració de la participació de la gent gran que actualment pugui estar fragmentada en centres, serveis, grups i associacions.

Perquè com a societat estem obligats a intentar-ho. Intentar cuidar i acompanyar la gent gran. Calen més campanyes de sensibilització i prevenció per millorar el tracte (evitant estereotips, edatisme, etc.), més polítiques socials basades en principis ètics (autonomia, equitat, dignitat, etc.) i sempre des d'una visió transversal de la realitat que viu la nostra gent gran. Que es materialitzin els acords del Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya que es va celebrar el 2019. I que, per exemple, els circuits d'accés a recurs de plaça residencial que actualment recorrem les professionals del treball social i les persones grans siguin àgils, amb els mateixos recursos i criteris i que responguin a les necessitats reals de cada cas i de cada persona. Si ho aconseguíssim, tant de bo, ja no caldria celebrar el Dia Mundial de la presa de consciència sobre l'abús i el maltractament a les persones grans. Perquè hauria arribat el dia en què tota la gent gran estaria tractada i cuidada com es mereix.

 

(Aquest article ha estat escrit pel Grup de Gent Gran de Barcelona i el Grup de Salut i Gent Gran de Terres de l’Ebre del TSCAT)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article