En Josep Maria té la selectivitat

En Josep Maria té 17 anys i viu en un barri de la zona alta de Barcelona, són les tres de la matinada i no ha aclucat l’ull... Ja fa dies que li costa dormir. Aviat arribaran les proves de la selectivitat, les PAU, i això el té preocupat. Des de sempre que treu bones notes i el seu institut té reputació de què qui aconsegueix acabar els estudis allà tenen bons resultats a les PAU, però tot i això, la nota de tall dels estudis que ha triat és molt alta i li balla al cap que potser, per unes dècimes, no pugui entrar. No és l’únic, a altres companyes i companys de Batxillerat també els passa, de dormir malament. “De fet”, pensa en Josep Maria, “la majoria d’ells van al psicòleg per ansietat i problemes varis. Hauria de demanar els seus pares de buscar-n’hi un, també? La pandèmia ha passat factura per tothom, creu ell, tot i que a casa seva van estar prou bé perquè és gran i té una terrasseta assolellada”.

Pel cap a en Josep Maria li balla si no li aniria bé sortir i divertir-se més, com fa gent que coneix que van a la pública des que van treure les restriccions per la Covid, però a casa seva no els hi faria gens de gràcia, ara que queda tan poc per la sele, i tindria remordiments de consciència, com l’altra vegada, quan va sortir amb els seus dos millors amics pel centre de Barcelona. A més, allà hi ha ple de gent pel carrer demanant, gent sense llar, li fan llàstima, segur que no van estudiar tant com ell. I si prova de comprar demà per fer-se un porro per relaxar-se? No li costaria gaire aconseguir-ne cinc o deu pavos, al seu insti n’hi ha molts que en fumen i li sabrien dir on pillar-ne. “Potser millor que no, a la Núria de l’altra classe la van enxampar fumant maria i la van expulsar del centre sense que tinguessin en compte la separació dels seus pares. No és d’estranyar, però, a ells no els calen excuses per fer fora a qui no els agrada o no els interessa per la reputació de la institució!”.

En Josep Maria intenta tranquil·litzar-se pensant que ja li queda poc, que quan hagi aprovat la selectivitat i entri a la universitat recuperarà tot el temps perdut i s’ho passarà pipa, sense el control ni la pressió dels profes d’ara. “El més important és entrar a la carrera que ha escollit, acabar-la i col·locar-se bé professionalment per guanyar diners i tenir una bona vida, com els meus pares”, rumia ell.

Encara hi ha una cosa, però, que a en Josep Maria li ronda pel cap i no el deixa dormir: “Per què al nou amic de la mare no se’l veu mai content? Segons la mare el seu amic té casa amb piscina a Barcelona mateix, viatja quan vol i té dos fills que es guanyen bé la vida, un a Madrid i un altre a Nova York, treballant per a multinacionals tots dos... No hauria de ser això, la felicitat?” En Josep Maria comença a dubtar.

PD: en Josep Maria és un personatge fictici elaborat a partir de converses recents amb estudiants, famílies, docents i membres d’equips directius i de la inspecció d’educació.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article