La revolució industrial 5.0 i l’acció social: anem de bracet, de costat o d’esquena?

La nostra societat evoluciona a passes de gegant cap a la cinquena revolució industrial. Si la revolució 4.0 ha cercat minimitzar la intervenció humana i prioritzar l'automatització de processos, oferint així més protagonisme a la tecnologia, ara, la fase 5.0. ens situa en un nou paradigma que posa el focus en la col·laboració entre les persones i les màquines, contenint així la visió unidireccional vers la tecnologia, i cercant un equilibri que aporti més beneficis.

Davant d'aquesta transformació digital que aporta màquines al costat de professionals, aquests han d'estar cada vegada més formats per fomentar una producció eficaç, sostenible i segura.

El sector social no pot donar l'esquena a aquesta realitat. L'entorn tecnològic multiplica les oportunitats en l'atenció i la cura de les persones. Ens trobem davant el repte de construir una societat que no deixi ningú enrere. Per això, les entitats socials, l'administració pública, les empreses tecnològiques, els i les professionals hem de caminar junts cap aquest repte inherent.

Com ho fem? Des de la meva humil visió, he après que tenim dos camins paral·lels principals. El primer, el de la digitalització de processos de les entitats, pot ser una visió reduccionista, però útil per començar aquesta aventura. I el segon, des de la transformació de la pròpia entitat i intervenció social, és a dir, des de la innovació i transformació de la qualitat de vida de les persones, especialment de les que pateixen més vulnerabilitat, amb la tecnologia com a part sistèmica i com a necessari company de viatge.

Quin escenari tenim? Segons el Parlament Europeu, un 42% de la ciutadania europea no disposa de les competències digitals bàsiques. A més, manquen professionals del sector tecnològic preparats en àmbits claus. I no diguem ja del sector social, on les assignatures de tecnologia apareixen molt tímidament en els currículums acadèmics de les universitats i on la inversió en recursos és escassa.

Què podem fer? És necessari generar aliances entre el sector social, les administracions públiques i el sector tecnològic, tot potenciant la col·laboració real i la vertebració dels serveis per dirigir-los a la cura de les persones. Les entitats socials no ens podem quedar enrere i mirar de costat com la revolució digital avança en molts escenaris de la vida social, política i econòmica.

Hem de generar models sistemàtics de creació i implantació de polítiques, projectes i eines digitals al servei de les persones. Tenim molt bones experiències en el nostre entorn que ens mostren els avenços, com ara els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació per facilitar l'autonomia i la comunicació de persones amb dependència.

Cap a on mirem? Apunto tres línies prioritàries: el lideratge i la gestió del canvi per abordar la digitalització de les entitats socials. El desenvolupament de competències digitals de coordinació que afavoreixi la incorporació dels recursos digitals en la intervenció social. La lluita contra la bretxa digital a la societat, especialment dels col·lectius més vulnerables.

Per on comencem? Existeixen iniciatives formatives molt potents que ens permetran endinsar-nos en aquesta gran aventura i identificar quins recursos tecnològics seran els que necessitarem: els softwares de gestió de projectes; la intel·ligència artificial; el big data; les eines de comunicació en entorns virtuals per tal de crear vincles entre persones; els sistemes assistencials telemàtics; les impressions 3D en el camp de l'atenció sociosanitària; els localitzadors satèl·lits i els drons en els diagnòstics comunitaris; la robòtica, la domòtica i els wearables en l'atenció social; o l'ètica aplicada a l'entorn digital social, entre d'altres.

En resum, els i les professionals socials hem de saber reconèixer les nostres febleses digitals i emprendre sense més dilació un repte emocionant cap al nostre propi desenvolupament per no deixar ningú enrere i acompanyar millor aquelles persones que es troben en una situació més vulnerable.