Ateneus i associacions, una eina imprescindible en la defensa de la llengua

Durant el segle XIX, en el context de la implantació de la indústria com a motor econòmic, l'augment de les desigualtats socials i la proliferació d'una classe obrera amb una alta taxa d'analfabetisme, així com les turbulències polítiques, les crisis comercials i les guerres, el paper de l'associacionisme va prendre força per suplir les mancances de l'Estat i donar suport a la població. Aquestes entitats es van convertir en els motors de la cultura, la llengua i la identitat catalanes, la ciència, l'esport, la filosofia, i més endavant, la política.

Des d'aquesta base neix el moviment ateneista català, que compta amb una particularitat respecte als altres ateneus europeus: la gran majoria té una vocació instructiva cap a les classes obreres. Alguns naixien amb aquest objectiu, altres fundaven escoles o organitzaven cursos de lectura i escriptura; però també existien ateneus exclusius per a socis de la burgesia, centres artístics, literaris i polítics. Moltes de les primeres biblioteques arreu del país les van fundar ateneus i, en les entitats d'origen obrer, es feien accessibles els llibres i diaris a les persones sense recursos.

Acabada la Guerra Civil, molts dels ateneus catalans van ser espoliats pel règim franquista com una acció de sotmetiment, venjança i, en moltes ocasions, fins i tot ridiculització d'unes entitats que, més enllà de la seva inclinació ideològica, eren espais socioculturals en què es promovien la llibertat individual i col·lectiva a través de l'educació, la difusió cultural, la solidaritat i la cooperació. Malgrat el perill, en plena dictadura, molts ateneus van continuar treballant des de la clandestinitat per la cultura i la llengua i, amb l'arribada de la democràcia es va refermar la necessitat d'organitzar-se de nou, de treballar per reprendre les tradicions del passat, i d'enfortir el futur del país i les generacions venidores.

Avui el moviment ateneista continua amb força, des de l'enteniment que no es pot concebre la societat catalana sense la seva tasca difusora de cultura i les seves aportacions a la comunitat. Casals, casinos, foments, germandats, grups, joventuts, societats, lires, cercles, patronats, amics, agrupacions... Des de diversos punts del territori català, i també des de l'exterior, continuem realitzant accions per defensar, promoure i estimar el català: cursos d'escriptura, grups de lectura, programació d'espectacles d'arts en viu i concerts, projeccions de cinema en català —sigui el que fem aquí, o el que doblem o subtitulem en la nostra llengua—, i edició de llibres i revistes en català.

Malgrat el veritable esforç que s'ha fet i que es continua fent des del moviment ateneista, l'ús de la llengua catalana no està tot l'estès que caldria i tenim alguns reptes identificats sobre els quals s'hauria d'actuar. És el cas, per exemple, de les empreses prestadores de serveis, com les cafeteries.

En molts dels bars dels ateneus, els llogaters no parlen habitualment el català, tenen la carta o el menú en castellà, sintonitzen programes en castellà a les televisions i posen a disposició dels clients premsa en castellà. Si fa uns anys la nostra batalla era erradicar les màquines escurabutxaques dels bars dels ateneus, ara tenim el repte de normalitzar el català en aquest entorn que, d'altra banda, és una de les principals portes d'entrada a les entitats.

Davant d'aquesta situació, en la que el català no està tot el normalitzat que ens agradaria, no podem abaixar la guàrdia i hem de ser incisius i imaginatius a l'hora d'actuar, perquè les velles fórmules ara no són aplicables. Des del moviment ateneista, podem actuar com a corretja de transmissió a l'hora de difondre programes i campanyes institucionals en favor del català, però ens calen també accions directes, pensades a propòsit per a l'especificitat de la realitat ateneista. I això s'estén a tot el col·lectiu d'associacions catalanes.

Des del nostre vessant social, continuem acollint a les persones que més ho necessiten i contribuïm a la integració de les persones nouvingudes. Si abans teníem el repte de difondre el català entre les persones migrants arribades d'arreu d'Espanya, ara el tenim en promoure la nostra llengua entre persones vingudes de l'estranger. Per això, hem d'aconseguir que els formadors, formadores i responsables de les activitats que es fan en els ateneus que utilitzen el castellà com a llengua vehicular vagin incorporant, a poc a poc, el català en la seva relació amb persones sòcies i usuàries.

Més enllà dels mateixos ateneus, com a associacions implicades en l'entorn que som, podem tenir també un paper important en la promoció de la llengua en les respectives comunitats amb les quals ens relacionem, així com amb altres entitats, i veïns i veïnes. Només cal que, un cop més, ens adonem de la nostra essencialitat.