El miratge de l’escola inclusiva: on són els compromisos de l’administració educativa?

És 20 de juny, estem a tres dies de tancar el curs escolar 2021-2022 i encara no tenim una resposta clara del Departament d’Educació sobre la continuïtat dels educadors i les educadores socials als centres educatius per al curs vinent.El decret d’escola inclusiva té per objectiu garantir que tots els centres educatius siguin inclusius, mitjançant funcions i compromisos compartits entre l’administració educativa, els centres educatius i les famílies, però els compromisos no s’estan complint. El malestar de les famílies, de l’alumnat i dels professionals va en augment per culpa dels rumors que aquest sembla que serà l’últim curs d’una de les figures que podria ser clau en el desplegament d’aquest decret i, per tant, implicaria una pèrdua important en la tasca socioeducativa i de vincle amb l’alumnat, les famílies i la resta de professionals educatius, socials i sanitaris.

Si s’acomiada les educadores socials per falta de pressupost i previsió, on queden els compromisos de l’administració educativa? I les millores i oportunitats educatives de desenvolupament de l’alumnat i les famílies? Es continuarà duent a terme el treball de vincle socioeducatiu amb les famílies i l’alumnat, per millorar la qualitat i l’èxit educatiu?

Hi ha un gran desconeixement per part del Departament d’Educació dels models i plans pilots socioeducatius innovadors en educació social a les escoles. El CEESC es va posar a disposició del Departament d’Educació per poder donar suport a la incorporació de la figura professional de l’educació social el curs 20/21. Des del 2014, el Col·lectiu Professional d’Educació Social i Escola ha dedicat la seva tasca a la recerca d’experiències d’educació social i escola en el territori espanyol i a Catalunya per poder recollir les evidències de la idoneïtat de la incorporació i l’estructuralitat de la figura professional en els centres educatius. Però el departament va refusar el nostre oferiment al·legant que ja tenien clares quines havien de ser les funcions.

A més a més, sembla que el departament no recorda que el curs escolar 17/18 s’inicià el programa pilot “De l’equip docent a l’equip educatiu” al Consorci de Barcelona on s’incorpora la figura de l’educadora social a les escoles. Aquest projecte té l’objectiu d’assegurar l’atenció global de l’alumnat i les seves famílies facilitant el treball interdisciplinari entre els professionals de l’àmbit educatiu, social i de la salut, millorant les oportunitats educatives i facilitant processos de canvi. Aquest programa pilot i l’experiència del CEESC podrien haver servit de model i orientació de propostes educatives inclusives quan el curs escolar 20/21 s’incorporen les educadores socials a 75 escoles del Departament d’Educació.

Sense un referent de l’educació social a cada escola es perd la coordinació àgil i efectiva entre serveis educatius, socials i sanitaris de l’entorn. Per aconseguir aquest repte és necessari el treball d’aquesta figura professional com a referent de la coordinació dels serveis educatius, de drets socials i de salut.

L’educadora social de l’escola “és un enllaç directe i un punt de connexió amb les famílies, amb el barri, amb les entitats”, afirmava la directora de l’escola Joan Maragall de Sabadell, Cristina Amat, en el programa “El cafè de la Ràdio” de Ràdio Sabadell el passat 14 juny. També assenyalava que la incorporació de l’educadora social ha capgirat el funcionament de l’escola: “M’he tret un volum de feina molt important perquè és d’aquells llocs als quals no arribes”. Els docents atenen necessitats pedagògiques i no es pot pretendre que s’ocupin de tasques que no els pertoquen.

La falta de compromís del Departament d’Educació en garantir els recursos necessaris, tant econòmics com de recursos humans, no pot caure sobre les subvencions europees o espanyoles. El decret d’educació inclusiva es va publicar el 2017. I, des d’aleshores, no hi ha hagut una previsió de recursos econòmics i humans? Des de l’any de publicació del decret fins avui el pressupost per fer-lo realitat s’ha incrementat en 2.000.000.000 €. No hi cabria aquí la contractació d’educadores socials en places estructurals a les escoles i que amb la seva tasca facilitin aquest procés?

La perspectiva és desoladora, ja que en comptes d’avançar cap a la millora de l’escolaritat i la qualitat i l’èxit educatiu, el departament està retrocedint en les millores aconseguides fins ara amb l’acomiadament de les educadores socials. Les últimes dades del Departament d’Educació indiquen que s’han triplicat aquest curs les deteccions d’alumnat en situació de vulnerabilitat pujant a un 17,9%, i com a tal s’ha de complir amb garantir el dret a una educació inclusiva i de qualitat d’aquests infants i famílies. L’educació és una aposta d’estat i autonòmica i com a tal la Generalitat de Catalunya ha de fer aquesta aposta i dotar el pressupost d’educació dels recursos econòmics i humans necessaris, sinó el decret d’escola inclusiva queda des de 2017 en paper mullat, i l’alumnat i les famílies en situació de vulnerabilitat.

Cal recordar que el decret d’escola inclusiva remarca que l’atenció educativa a l’alumnat comprèn el conjunt de mesures i suports destinats a tots els alumnes, amb la finalitat d’afavorir-ne el desenvolupament personal i social perquè avancin en l’assoliment de les competències de currículum pedagògic a càrrec dels docents, com competències per a la vida com poden ser les habilitats socials i emocionals, la resolució de conflictes i la capacitat restaurativa d’aquests, la vinculació efectiva i afectiva a la comunitat, fent així possible una educació integral, sent aquestes últimes competències pròpies de l’educació social i compartides amb les persones professionals de l’educació escolar.