Processos transformadors

Des de la Fundació Surt fa una dècada que acompanyem dones supervivents del tràfic d’éssers humans. Això ens ha donat l’oportunitat per repensar les metodologies d’empoderament personal i econòmic per l’especificitat del col·lectiu: persones fortes i resilients que amb un suport especialitzat, poden dur a terme processos exitosos de recuperació de les violències i aportar grans sabers a la resta de persones.

El tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació (TEH) pot tenir seqüeles similars a les produïdes per altres greus vulneracions de drets humans com pot ser la tortura o l’esclavitud (de fet el TEH es considera una nova forma d’esclavitud). Algunes de les dones que hem acompanyat durant aquests anys, disposen d’una alta capacitat de resiliència. Altres, que han patit diferents situacions de violència des de la infància, poden tenir més dificultats per accedir als seus recursos resilients. L’acció socioeducativa ha de centrar-se, doncs, en facilitar guies de resiliència (Cyrulnik, 2002) que propiciïn l’accés als mateixos recursos o a poder desenvolupar-ne de nous.

Com acompanyem els processos d’inclusió social i laboral a persones que han patit greus vulneracions dels drets humans (com el TEH)? En aquest sentit, des de la nostra trajectòria, podem compartir alguns elements clau per acompanyar a les supervivents de TEH.

En primer lloc, seria posar a la seva disposició un espai acollidor i segur. No em refereixo només al que pot aportar un espai físicament, sinó que cal ser molt curoses amb cadascuna de les persones i no exposar-les a situacions incòmodes o de risc per elles. Això implica prendre molt seriosament els criteris de seguretat i confidencialitat. Sovint, podem veure espais on conviuen dones que estan en situació d’explotació, dones que han pogut fugir d’aquestes situacions o que ho estan intentant i dones que malauradament la xarxa les utilitza per exercir control sobre altres dones. Amb cadascuna d’aquestes casuístiques han de poder realitzar-se accions socioeducatives, però no les mateixes ni al mateix espai.

Un altre aspecte a tenir molt en compte és que les agents socioeducatives tinguem molt presents les seqüeles emocionals de les persones que han patit, a vegades, múltiples situacions de violència. L’impacte de les violències sovint es transforma amb trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i acumulatiu. Sense caure en la psiquiatralització com a única via de recuperació, és fonamental conèixer de què estem parlant per poder acompanyar de manera respectuosa, amb criteris ètics i sense revictimitzar. El TEPT acumulatiu pot danyar de manera greu i persistent tres àrees concretes en les persones: dificulta la regulació de l’afecte, crea manca d’autoestima, genera culpa i vergonya respecte a la vivència traumàtica i finalment, dificulta les relacions interpersonals. Tot això, influeix sobretot en l’àmbit relacional però també en l’esfera formativa i laboral de la persona, que en última instància és crucial per la inclusió social (OMS, 2019) i normalment la demanda principal de les dones a les quals acompanyem.

L’últim factor essencial és garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones que estan realitzant processos transformadors. La diferència és notable, podem continuar perpetuant que les persones segueixin en un mode de supervivència, que a més les col·loca de nou en situacions vulnerabilitzadores, o que puguin realment dur a terme canvis significatius en el seu pla vital.

Acompanyar processos d’empoderament i inclusió sociolaboral a supervivents de TEH com si aquesta experiència no tingués un impacte sobre les seves vides ens porta a treballar de manera superficial en una inserció laboral fictícia i volàtil, que molt probablement no se sostindrà en el temps. Acompanyar un procés transformador oferint un espai segur on poder accedir als mateixos recursos resilients, així com garantir les necessitats bàsiques ens porta a una inserció significativa, és a dir, al marge de la inestabilitat del mercat laboral, la persona posarà en joc les seves competències personals per poder desenvolupar-se davant d’aquest escenari.