L’espiritualitat, una dimensió oblidada en les persones amb diversitat funcional

Què vol una persona amb discapacitat? Quines són les seves aspiracions? Quin és el seu paper en aquest món? I per què les persones qui tenim l'oportunitat d'estar al seu costat no treballem per donar resposta a aquestes preguntes? 

La discapacitat és encara una paraula observada i compresa només des de la punta visible d'un l'iceberg; i en conseqüència, les persones incloses en aquest col·lectiu creat per la resta de la societat, generen que siguin vistes des d'un prisma d'incapacitat, atorgant-los unes habilitats i estil de vida que no s'ajusten a les realitats i capacitats de la persona.

Tots els éssers humans tenim dret a viure, però moltes vegades la paraula es queda incompleta quan parlem de persones amb diversitat funcional. Viure significa esprémer totes les capacitats i àmbits de la vida d'una persona; no només és important que aquesta s'alimenti i tingui accés a un habitatge digne, cal també que experimenti aspectes vitals com la pertinença a un grup, que tingui accés al coneixement i treballi per la seva autorealització personal. Aquests últims aspectes sovint no s'elaboren de la forma òptima en persones amb diversitat funcional, generant que simplement sobrevisquin i creixin sense anar més enllà de les necessitats bàsiques.

L'espiritualitat és una de les dimensions que les persones tenim a l'abast per arribar a una vida plena. Una dimensió encara poc reconeguda per molts professionals i sovint amb definicions abstractes o difícils de comprendre. L'espiritualitat ens permet posar èmfasi en les necessitats vitals que l'assistencialisme no proporciona. L'espiritualitat és una dimensió inherent a la persona, que busca el coneixement personal, l'enfortiment emocional i l'apoderament a través del treball interior, la reflexió i els espais individuals d'autorecerca. I cada persona pot treballar-la de formes diferents, només hem de trobar el camí. El problema és que molts serveis socioeducatius encara no van més enllà d'aquest treball assistencialista.

És necessari que els professionals tinguem present aquesta dimensió i la treballem per transformar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional. I com ho fem? Coneixent propostes ja existents. La dimensió espiritual ja fa anys que es té en compte en àmbits com el sanitari, fent ús de mètodes d'avaluació espirituals en pacients. Tot i ser mètodes que no s'ajusten a les necessitats i habilitats comunicatives de persones amb diversitat funcional, sí que són molt útils per fer per adaptar-les al col·lectiu.

Per fer possible un mètode de treball de la dimensió espiritual de les persones amb una discapacitat, és clau escoltar tant a les persones ateses com als professionals. Per això, hem volgut saber quins aspectes de la dimensió espiritual ja es treballen, com es treballen, què aspiren els professionals a aconseguir amb allò que fan amb les persones i quins obstacles es troben.

Hem realitzat enquestes a professionals de llars-residència i gràcies a això hem pogut observar un clar interès per part d'aquests sobre els beneficis d'accentuar la dimensió espiritual de la persona, així com quines serien les metodologies adequades per fer-ho possible. Tot això ens ha permès crear unes recomanacions sobre com actuar en aspectes transcendentals com la religió, el vincle, l'autopercepció, el dol, la motivació o la presa de decisions.

Gràcies a tota aquesta feina, ens hem adonat que per treballar l'espiritualitat amb persones amb discapacitat intel·lectual, és clau fer-ho des del seu prisma, col·locant a la persona al centre i fent el camí el més fàcil i adaptat possible a les seves capacitats. L'art, el treball en equip, les dinàmiques i les converses han sigut les millor valorades pels professionals i evidentment, els hem fet cas. I el temps que aquests hauran de dedicar a les persones ateses no és res en comparació als beneficis que podem obtenir. Un clar exemple és a inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual a la comunitat. Alhora, ens permetrà sortir del treball assistencial i fomentar un treball a tots els nivells i necessitats de la persona, aconseguint un major apoderament i fent-la sentir protagonista de la seva vida.

Hi ha un llarg camí encara per fer. No només per a les persones amb diversitat funcional, sinó per la societat en general. L'espiritualitat és encara una dimensió de totes les persones que sovint tenim oblidada. No és una dimensió que es pugui quantificar d'una forma exacta i requereix temps per veure els resultats. És per això que sovint no la fem present en els serveis socioeducatius, però això no vol dir que les persones amb una discapacitat no la visquin al llarg de la seva vida.

Si no fem res, la dimensió espiritual de les persones amb diversitat funcional continuarà present en elles; tanmateix, no estarà treballada i no els hi permetrà assolir una dimensió completa com a persones. Si la fem present en els serveis, la persona serà protagonista de la seva vida i les seves decisions. És la nostra tasca com a professionals fer-ho possible.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article