Els traumes: com ens afecten al cos i a la ment?


Saps què és el trauma i com pot afectar les nostres vides? El trauma es defineix com una “ferida psicològica” que pot ser provocada per situacions diverses, generalment extraordinàries, inquietants, aclaparadores i pertorbadores, que van més enllà de les experiències normals. Recentment, estic més ficada en tot aquest tema gràcies a llibres i referents com Amelia Tiganus, activista i abolicionista de la prostitució, o Alba Alfageme, psicòloga especialista en violències masclistes.

En el DSM-5, els traumes són “greus amenaces a la vida o a la integritat física, amenaces veritables o danys als fills, cònjuge, familiars, amics; destrucció sobtada de la llar, de la comunitat; presenciar la mort o ferides greus d’una altra persona com a resultat d’un accident o d’un acte de violència física o sexual”.

Totes les persones travessem per traumes al llarg de la nostra vida, alguns amb molt d’impacte psicològic i altres que es generen més en el dia a dia o que tenen a veure amb el nostre procés evolutiu. Ara bé, els que realment afecten la nostra manera d’afrontar les coses, són els d’alt impacte. El trauma s’expressa de diferents maneres, però en totes elles solen estar involucrats en major o menor mesura els episodis d’estrès extrem i la dissociació, que ara parlarem d’aquesta.

Em centraré principalment en com les violències masclistes, els abusos sexuals i les violacions ens afecten a les dones de manera directa. Aquests dies, s’ha parlat molt del cas de l’artista Paula Bonet, que comunicava a través de les seves xarxes socials la seva retirada de l’esfera pública per la posada en llibertat de l’home que porta assetjant-la i amenaçant-la més de dos anys, i el judici dels quals està pendent de resolució. Aquest cas, ha servit també per a posar encara més de manifest com aquests fets ocorren sistemàticament en el dia a dia de moltes dones, unes violències que si se sostenen en el temps, acaben provocant un estat d’esgotament.

La psicòloga Alba Alfageme, ens diu: “Quan sentim que la situació ens desborda o no podem gestionar-la, és quan es produeix el trauma. Un cop acabada l’agressió i de patir la resposta fisiològica en el cos, a dalt la ‘descompressió’. Necessitem descansar per poder processar-ho tot.”

Entrem ara en la dissociació i com es relaciona directament amb el fet traumàtic. Es pot entendre la dissociació com un mecanisme de protecció de la ment enfront d’un abús o maltractament repetit i intolerable a nivell emocional, allò que ens pertorba i que és millor “no viure conscientment”. Amelia Tiganus ho defineix molt bé: “Els éssers humans tenim tres maneres de reaccionar quan estem en perill: lluitar, fugir o quan no podem cap de les anteriors, sotmetre’ns. Les dones decidim moltes vegades sotmetre’ns com a única manera de sobreviure. Triem viure i la societat identifica aquest sotmetiment com a consentiment. Quan el procés de deshumanització és constant, la dissociació i l’oblit són necessaris.”

El fet de no poder reaccionar davant allò que ens passa, ha sigut i continua sent qüestionat sobretot en el sistema judicial, quan la víctima ha de declarar i li fan preguntes constantment, per exemple, posant en dubte la seva versió per aquesta “congelació”, que al final té l’objectiu de preservar-nos. Això provoca més dolor emocional, perquè els judicis de valor entren en joc i s’utilitza aquest bloqueig com a argument de pes per culpar les dones, jutjant les respostes o interpretant la resposta de congelació com a sinònim d’acceptació, i és l’excusa perfecta per no escoltar i alhora, justificar les agressions que ha patit. El nostre trauma és vàlid, bloquejar-nos és vàlid, protegir-nos és vàlid. Perquè el silenci o el bloqueig, no ens fa menys creïbles. Callar no és acceptar, quedar-se paralitzada no és acceptar, no saber com actuar, no és acceptar. I tant de bo no haguéssim d’experimentar aquests traumes a causa d’aquest sistema patriarcal.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

José Manuel Gallego Nieto Mollet del Vallès
1.

Mientras hayan partidos como vox ,esto tiene una complicada solución ,pues no hace falta ser muy listo para ver el trato que dan a las mujeres estos partidos de ultraderecha.Yo pienso como tú que todo está en la educación infantil ,ahí es donde se habría de parar el mal.Soy el primero al que le gustaría que esta lacra se acabara para siempre .The End

  • 0
  • 0

Comenta aquest article