Una calor vulnerable


En aquestes dates estivals no es deixa de parlar de les altes temperatures que pateix la població. Onades que van lligades a un canvi climàtic que porta quasi totes les condicions del planeta a l’extrem, siguin de fred o de calor. I mentre els experts apunten causes i possibles solucions per a la terra, les persones intenten, com poden, “sobreviure” durant dies i nits caloroses amb els remeis coneguts. Beure molta aigua, no sortir a les pitjors hores del dia... i ajudar-nos de ventiladors i aire condicionat. I la població més vulnerable? Com pot la gent suportar la calor d’aquests dies si no tenen suficients diners per engegar l’aire condicionat o ni tan sols per comprar un ventilador?

La situació actual, amb successives onades de calor des del juny, cada cop més continuades i intenses, i amb una factura de la llum totalment disparada, fa molt difícil que les famílies puguin mantenir les seves cases a una temperatura saludable i caiguin en la pobresa energètica, un concepte associat des del seu origen a l’hivern, però que seria necessari començar a ampliar a l’època de l’estiu.

Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) pensem que hi ha moltes raons de pes per treballar en pro d’un model ecològic, basat en la cura de la naturalesa i del medi ambient. I, una d’aquestes raons són els efectes socials que comporta la degradació ambiental. Perquè està més que demostrat que l’alteració de l’equilibri natural té un important impacte sobre les persones i les societats, especialment sobre els col·lectius més vulnerables. Només hem de pensar com suporten les persones que viuen al carrer les altes o les baixes temperatures.

Aquesta visió del TSCAT està avalada per les xifres de l’Asociación de Ciencias Ambientales, que indica que al conjunt de l’Estat van morir el 2018 un total de 7.000 persones a causa de la pobresa energètica. El mateix estudi indica que 1,9 milions de persones viuen a cases amb una temperatura inadequada, cosa que representa un 10% de la població. L’Agència de Salut Pública de Barcelona, per la seva banda, ​​assegura que al voltant del 10% dels enquestats no es poden permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada durant els mesos més càlids de l’any.

També és cert que, tot i que existeix des de fa un temps un gran consens sobre la necessitat d’impulsar un futur millor, la presa de decisions i la capacitat institucional continuen sent insuficients. Per això, cal apostar per una major acció col·laborativa entre governs, organitzacions institucionals, corporacions professionals, universitats, entitats i persones. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, adoptats per les Nacions Unides en 2015, contenen l’agenda global més ambiciosa aprovada per la comunitat internacional per mobilitzar l’acció col·lectiva entorn d’objectius comuns i amb tres dimensions essencials del desenvolupament sostenible com són l’econòmica, la social i l’ambiental. Però molts experts consideren que es tracta d’una agenda molt difícil d’assolir.

És per això que des del TSCAT vam treballar i ens vam felicitar de la creació d’un altre full de ruta, l’Agenda Global 2020-2030 per al Treball Social i Desenvolupament Social sota el títol “Construint junts una Transformació Social Inclusiva”. Un acord marc establert pel Consell Internacional de Benestar Social, l’Associació Internacional d’Escoles de Treball Social i la Federació Internacional de Treballadors Socials, al costat d’altres socis i milers de professionals. L’acord ve a assenyalar com a meta per aquesta dècada que, a escala mundial, nacional i regional, les professions de treball social i desenvolupament social, juntament amb els seus socis, treballin activament amb persones, comunitats i organitzacions socials per a avançar en els pròxims deu anys, dissenyant i construint junts comunitats i societats pròsperes per a les persones i el medi ambient.

Es parla d’un nou món eco-social. De justícia ambiental. De ciutats sostenibles. O de refugiats ambientals, persones que a causa de catàstrofes ambientals es veuen abocats a fugir. Termes que confirmen que se’ns presenten problemes socials completament nous. Guiades per principis ètics, les professionals del treball social i del desenvolupament social tenim un paper essencial a l’hora de connectar a persones, comunitats i sistemes, dissenyar i construir juntes comunitats sostenibles, i promoure una transformació social inclusiva. Aconseguir, per exemple, mesures que millorin la qualitat de les cases o que facin més assequibles els preus de l’energia.

I no deixarem de recordar i insistir, també com a part de la nostra responsabilitat, de què cuidar el medi ambient hauria de ser, per tant, un valor transversal a totes les activitats humanes. Perquè és l’única manera de garantir una societat justa i democràtica. Perquè la gent pugui, senzillament, suportar aquesta calor en comptes de sentir-se encara més vulnerables.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article