L’Hospital de Vic, més accessible


Un dels principals reptes que entoma la professió mèdica al segle XXI és la comunicació. Tot i que els ciutadans cada dia estem més interconnectats, vivim en un món fictici de pantalles que agreuja la distància social, fomenta l’aïllament i fa més difícil el contacte humà cara a cara. El nou paradigma digital té molts avantatges i és positiu pels avenços que ha portat la tecnologia, però de manera paradoxal, fa que sigui més complicat el diàleg més proper entre els professionals i els usuaris dels serveis públics.

Sovint els metges es miren abans els informes, les anàlisis o les dades de l’ordinador que la cara dels pacients que van a fer una visita. Si l’usuari que va al metge és una persona sorda, encara costa més que hi hagi bona comunicació. Tal vegada, si algú no és escoltat pels metges, pot passar que comenci a buscar informació pel seu compte i des de la ignorància faci una autodiagnosi errònia. O pot passar que el facultatiu s’equivoqui perquè l’afectat no pugui explicar bé el seu estat de salut.

El conveni de col·laboració que aquest estiu han signat el president de l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca, David Puigsasllosas, i la gerent del Consorci Hospitalari de Vic, Sara María Manjón, és un pas molt important en l’accessibilitat. No només per l’objectiu d’aconseguir un hospital de Vic sense barreres de comunicació. També, per enfortir el coneixement mutu i reforçar la proximitat entre el personal mèdic i els usuaris sords de la sanitat.

L’acord entre les dues parts, amb el suport de l’entitat Volem Signar i Escoltar, busca que s’assoleixi una visió integral de la sordesa dins l’àmbit hospitalari i de la sanitat. La manera d’aconseguir-ho es concreta en diverses accions estratègiques. El compromís més remarcable és que es reconeix el dret a les persones sordes que puguin ser ateses en llengua de signes, si així ho demanen, sigui de manera presencial o per videoconferència. Així mateix, es treballarà per elaborar material audiovisual accessible per a les persones sordes i per fomentar la formació perquè els professionals del centre tinguin una visió integral i interdisciplinària de la sordesa. De manera específica, es pararà més atenció a les necessitats i al desenvolupament humà dels infants, adolescents i joves sords.

L’acord és necessari perquè metges i usuaris s’entenguin. I perquè la recerca sobre llengua de signes també arribi als hospitals i a les famílies amb nens sords, cosa que sovint no passa. Al llarg de la història, han topat dues maneres d’acostar-se a la sordesa. D’una banda, tenim una mirada més mèdica o clínica de la sordesa, que sol estar més estesa als hospitals i, per altra part, una mirada més antropològica, que està molt arrelada en els defensors de la llengua de signes que s’agrupen en ONG. En aquesta ocasió, és un guany per a la població sorda que se sumin esforços a favor de l’accessibilitat, des de dos entorns diferents que tradicionalment han tingut dues concepcions antagòniques del mateix tema: la visió Laurent Clerc sobre el món dels sords i la visió Alexander Graham Bell. El nom prové de dos personatges històrics.

Laurent Clerc (1785-1869) és considerat l’apòstol dels sords per haver exportat de França als EUA el seu model d’educació amb llengua de signes que tant d’èxit ha tingut a la Gallaudet University de Washington. Quan tenia un any de vida, Clerc va caure de la seva trona a la llar de foc de la cuina i es va cremar la cara. Més tard, es va descobrir que el seu sentit de l’oïda estava danyat. De jove i d’adult, lluny de deprimir-se per la limitació que l’impedia l’accés al món sonor, va orientar la seva vida cap a la defensa amb orgull i autoestima de la llengua de signes. Tenia una actitud ben diferent d’Alexander Graham Bell (1847-1922), l’inventor del telèfon, que vivia turmentat pels problemes que veia en els nens sords, i va centrar els seus treballs en un model educatiu oralista en detriment dels signes.

És una bona notícia que les paraules orals i els signes comparteixin espai amb naturalitat a l’Hospital de Vic. Tant de bo aquest conveni sigui una llavor ben plantada que en el futur doni els seus fruits. Les dues parts han decidit que una comissió de seguiment vetllarà pel seu compliment. Felicitats a aquells que ho han fet possible; des del metge Martín Galdín, de l’associació Volem Signar i Escoltar, fins al president dels sords a Vic, David Puigsasllosas, entre altres. L’enhorabona a tots!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article