Un CREI com a plataforma d’oportunitats

Ja creixen les síndries en el nostre petit hort del CREI (Centre Residencial d’Educació Intensiva) i tenim uns rosers al racó més assolellat del pati: la natura va fent camí. El pas de les estacions el vivim intensament en el centre, esperonades per l’exuberant paisatge al voltant nostre, un mosaic agroalimentari, com en diuen alguns. És important per nosaltres descobrir el pas del temps a partir de la transformació del nostre entorn. És una metàfora molt valuosa: la vida evoluciona, es transforma, guanya color...

La vida quotidiana és un procés educatiu fonamental del CREI i la planifiquem d’acord amb els objectius educatius de cada moment o situació. Es construeix a partir de les rutines que permeten als i les joves anticipar-se, estructurar el seu pensament i donar espai i temps a l’autoreflexió. Mantenir rutines i rituals té efectes reguladors. Possibilita als adolescents tenir uns marcs de referència per anar adquirint confiança i seguretat. Tot allò que organitzem externament: espais, activitats, horaris, té un impacte intern facilitant estabilitat emocional.

La nostra raó de ser és reintegrar la persona adolescent en un context més normalitzador, en el mínim temps possible, a través de tècniques socioeducatives que promoguin la millora de les conductes que ens hem marcat treballar i una millora de la seva situació emocional i benestar personal.En concret, davant de situacions d’estrès emocional, imprevistos, esforços de superació personal i per adquirir nous coneixements, la resposta ha de ser diferent. Una resposta basada en el respecte a si mateixa i als altres fomentant la tolerància i gestionant la frustració. I ho hem de fer potenciant el desenvolupament i creixement personal de l’adolescent. Sense oblidar que cal individualitzar i diferenciar les intervencions segons els projectes educatius, concretats amb els objectius de cada persona acompanyada.

Totes les persones que formen part de l’equip del centre (persones educadores, talleristes, personal de cuina i neteja, etc.) som aquí per crear un entorn que faciliti experiències positives de vincle, suport i afecte, que permetin adquirir noves pautes de comunicació amb ells i elles, amb l’entorn, i que millorin el seu encaix social i relacional. Alhora, treballem per ajudar a millorar les relacions familiars i, si correspon, poder promoure el retorn amb la família.

D’entrada, la fase d’ingrés o acollida de la persona jove demana adaptació al seu temps, i una benvinguda que li permeti adaptar-se i treballar de cara al canvi i a la seva pròpia maduració des dels primers moments. Per això, de bon principi és essencial crear espais d’obertura de la persona adolescent que afavoreixin l’establiment de vincles i l’harmonia de l’adaptació al CREI. És un moment en què inicien el repte de poder mirar-se a si mateixes, observar-se, entendre a què responen les seves conductes disruptives i quines són les conseqüències. I sobretot, la persona atesa pot començar a dibuixar com vol ser, què desitja rebre.

Un dels trets que ens caracteritza és el de fomentar el procés conscient, una manera d’abordar les necessitats dels nois i noies, basat en la mentalització MBT per als trastorns de personalitat (Bateman i Fonagy 2016) i adaptat a la realitat de les necessitats dels i les adolescents i joves del centre. I si pensem en comunitat, entenem el nostre com un servei essencial i especialitzat que ha d’estar més vinculat a la societat i menys estigmatitzat, perquè la vinculació al CREI sigui un trànsit real a la millora més que no pas un aïllament social. Necessitem tota la comunitat per poder oferir als i les joves una mirada del món més esperançadora i amb segones oportunitats.

Totes i tots hem de col·laborar per entendre a adolescents i joves, ajudar-los a trobar maneres més ajustades d’expressar el seu malestar, amb conductes més saludables i garantir també la coherència de les orientacions i les actuacions. Sentim profundament que necessitem la comprensió i escolta de tota la societat. Perquè l’evidència ens diu que darrere un noi o noia amb trastorn de conducta hi ha patiment personal, familiar i social.

En aquest marc d’intervenció, la nostra fita és el canvi, treballem amb el canvi i pel canvi, és el que ens indica que anem per bon camí. Intentem mobilitzar, fer alguna cosa diferent, perquè som conscients que no treballem millor que ningú i que el que hem provat nosaltres abans ho ha provat algú altre, per això necessitem fer una anàlisi molt acurada de la situació i fer més incidència en aquelles coses que han pogut funcionar una mica o funcionar temporalment i aprofundir-hi amb les eines que tenim al CREI.

La nostra millor eina és la relació. Treballem amb models relacionals que siguin coherents amb allò que diem i fem i amb una proposta de relació basada en les capacitats que totes les persones tenim de poder arribar a sentir-nos millor.

Alhora, però, hem de reivindicar una millora, que en aquest cas és la pertinença de les derivacions. Ens arriben perfils amb unes característiques específiques de salut mental o discapacitat i que necessiten recursos especialitzats perquè puguin atendre les necessitats individuals de cada jove. Perquè cada persona adolescent i jove és mereixedora de viure en un recurs el més adequat a les seves necessitats. És per tot això que treballem per cercar models d’atenció acurats que donin resposta a les noves necessitats des de l’encàrrec d’un servei per a joves amb trastorns de conducta, com és el cas.