Tapant forats

Marxem de vacances! Unes abans i d’altres després, estem a punt de descansar una mica, amb la sensació de feina inacabada, la llista de coses pendents renovada cada dia, però amb satisfacció per la feina feta.

Defugint del pessimisme que traslladem a vegades com a sector, volem compartir un sentiment de força, de capacitat de canvi, d’energia i bon humor. Ningú ha dit que la nostra feina sigui fàcil, però em venen al cap moltes de més dures. He de dir que la nostra és preciosa, necessària, útil, gratificant, inclusiva, intercultural i feminista.

Els reptes majoritàriament compartits pel sector són l’“infrafinançament”, el reconeixement social, l’avaluació de l’impacte de les nostres accions, la consideració com agents en la coproducció de polítiques públiques i l’equiparació amb les professionals públiques, entre d’altres. I sabeu què? Treballem bé, som compromeses, ens creiem la igualtat, l’exercici de drets fonamentals, condemnant sense cap mena de pal·liatius els fets com els recents de la tanca de Melilla, i no dic bé anomenant-los fet, són assassinats. Tenim veu i l’hem de posar al servei de qui encara no la té per a assolir que siguin ells i elles qui parlin amb la seva pròpia veu, sense intermediaris. Empoderar i transformar.

Algú s’imagina com seria la nostra societat sense la feina que fem les entitats del Tercer Sector Social? Potser en l’imaginari d’algú es veuen els serveis que prestem, gestionats directament per l’administració pública, però sent realistes, el panorama seria ben diferent sense nosaltres.

Disculpeu que no faci autocrítica en aquest article, simplement crec que no toca. Penso que de seguida passem de l’autocrítica a fer-nos mal a nosaltres mateixes i no és just. Capacitat de millora sí que en tenim, però avui, a portes de l’estiu, i revisant tot el curs que portem, ens hem de felicitar entre nosaltres per no defallir, per continuar creient en el nostre paper transformador, en la nostra mirada.

Crec que ens hem de situar conscientment en un escenari en el qual, seguint el símil futbolístic, “encara hi ha partit”. La nostra posició és la del coneixement del territori, de les potencialitats i necessitats, d’estar al costat de la gent, de sentir i acompanyar. I coneixement no només empíric sinó també tècnic, innovador i ètic.

Així que el rol de tapar forats en el que algunes administracions ens volen situar, he de dir que no és el nostre. És el de treballar per una xarxa sòlida de suport social, amb un lideratge compartit entre administració i societat, defensant els drets de les persones usuàries i treballadores i la iniciativa social i solidària.

Com sempre, a la Fundació Idea ens trobareu “afectuosament atents, coratjosament actius i coherentment crítics”. Bones i merescudes vacances!