La premsa de proximitat: una gran aliada

La comunicació és un element clau en la societat actual. Si no et comuniques, no existeixes. Això és un fet més que provat. Avui en dia existeixen un munt de mètodes i narratives per explicar les coses que ens passen, els quals ens permeten jugar i treballar amb el format amb què ens sentim més còmodes i que més ens identifica, alhora que batallem per arribar a la gent en mig de l'era de la informació. Aquest fet, l'existència de tantes i tantes comunicacions diàries, fan que la feina dels periodistes s'hagi transformat també, i si bé ara se'ls requereixen moltes més competències que abans, les seves professions han patit un canvi de propòsit: esdevenir filtres de qualitat.

Tanmateix, encara veiem com la majoria de mitjans continua amb inèrcies que juguen en contra d'entitats i associacions, i de la societat en general. Costums que s'han establert i no deixen pas a altres notícies més rellevants, com el fet d'anunciar els períodes de vacances, l'inici del curs escolar, o la reducció de la taxa d'atur a principis d'estiu. Un cicle que ens ubica dins l'any, però que no ens aporta res de nou. D'altra banda, també trobem que quan es tracten temes de caràcter social, la premsa nacional tendeix a limitar-se a anunciar grans dades, i poques vegades hi trobem les persones que hi ha rere tot plegat.

Per tot això, des de les entitats del tercer sector hem de començar a cercar sinergies amb la premsa de proximitat, per donar suport a la comunicació de les diverses realitats i per comptar amb un altaveu de la nostra activitat. Una cosa que sembla evident, ja que si nosaltres treballem per la comunitat més propera, també hauríem de relacionar-nos amb els mitjans que tenim a l'abast.

D'aquesta afirmació, però, en sorgeixen dues preguntes cabdals: per què hem de considerar els mitjans de proximitat tan importants en la nostra estratègia de comunicació i com hem d'actuar quan ens hi relacionem per ser efectius? Dues qüestions que vam intentar resoldre durant la jornada de reflexió Els ateneus som essencials! Premsa de proximitat, que vam organitzar des de la Federació d'Ateneus de Catalunya el passat 2 de juliol a l'Ateneu Unió de la Colònia Güell, i que continuarem treballant al llarg del curs 2022-2023 amb debats territorials.

Pel que fa a la primera pregunta, cal que ens adonem que la premsa de proximitat compleix funcions vitals, en tant que expressa la diversitat dels municipis i comarques, i és referent per a conèixer el que passa en l'àmbit local. És per això que sol aportar una mirada més fiable per a moltes persones, ja que precisament els professionals que hi ha darrere són persones conegudes, que moltes vegades estan ja lligades a les associacions i, per tant, les coneixen des de dins. Els i les periodistes de premsa local conviuen diàriament amb els protagonistes d'allò que comuniquen.

D'altra banda, hi ha la qüestió sobre com fer-ho. Hem de saber que, en termes de comunicació, cal repensar les entitats com a agents de gran interès pels mitjans, tant com a fonts d'informació com d'opinió. Tanmateix, aquí és on es complica tot perquè, en general, moltes associacions del tercer sector manquen de tècnics especialitzats que s'encarreguin d'aquests temes. Sigui com sigui, hi ha diversos consells que van sorgir a la jornada de debat que volem compartir.

En primer lloc, les entitats hem de començar a entendre la comunicació com a part del projecte i no pas una cosa a banda en què pensar al final. L'hem de concebre com una inversió en comptes d'un cost de temps i diners. En segon lloc, un cop ens posem a treballar la informació, hem de fer-ho garantint una certa qualitat i pensar com fer-la atractiva. Pel que fa als mitjans, no ens podem limitar a enviar un correu electrònic amb la nota de premsa, sinó que hem d'intentar aportar altres materials d'interès, com imatges, entrevistes o reportatges autoeditats. A més, aquest contingut també ens podrà ajudar a nodrir les nostres xarxes socials. Finalment, també podem plantejar temàtiques als periodistes que vagin més enllà d'una activitat concreta, explicant els aspectes atemporals que treballem transversalment i diària a les nostres entitats, per exemple, o unint diverses activitats aparentment inconnexes en un gran projecte, perquè a major envergadura, més interessant es torna tot plegat.

Per aconseguir tot això, cal tenir present un fet indispensable: hem de començar a establir relacions personals i professionals amb les persones que treballen en la premsa de proximitat. Cal que els truquem, ens presentem i fem un cafè, que passem de tant en tant per la ràdio o li fem un missatge a l'editor de la revista oferint-nos amb el que puguem aportar. Perquè avui en dia, en un món on tot es torna llunyà i individual, tornem a valorar les relacions personals.