El català en el lleure educatiu i els esplais, una prioritat cultural clau

Entenc que la qüestió principal a debatre avui, al voltant de la llengua catalana, és de naturalesa pedagògica, de model competencial lingüístic i no de percentatges curriculars, com pretenen les sentències judicials i determinats sectors socials oposats a la normalització lingüística, ordenada a la legislació catalana. Han aconseguit que el tema estigui avui marcat pel dissens, la confrontació i la baralla permanent.

La situació obliga a vindicar l'educació, en general, i l'escola catalana, en particular, com una prioritat cultural clau. Vindicar una educació catalana és voler una escola catalana en llengua i continguts; integrada i oberta a tothom; de qualitat; que compti amb el valor educatiu i socialitzador del lleure i promogui el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions d'igualtat. Encara és necessària la defensa la llengua catalana i la promoció del seu ús en l'educació si volem una Catalunya que sigui un sol poble, una societat plural, rica en la seva diversitat, respectuosa i inclusiva.

Fa dècades que als esplais, en les activitats del temps educatiu del migdia i les extraescolars, hem fet un ús preferent del català quotidianament, contribuint, així, a la socialització en català de molts infants, joves i famílies en llocs on el català és llengua minoritària. Ens reafirmem en la convicció que no podem abandonar l'ús educatiu del català en entorns poc catalanitzats, en tants i tants barris en els quals l'hegemonia lingüística és, aclaparadorament, de la llengua castellana, per raons històriques, demogràfiques i socials, ben conegudes per tothom.

Érem i som conscients del significat social de la llengua i la cultura catalana. L'experiència d'aquests anys ens ha ensenyat que la llengua és un element essencial per a la construcció de la vida personal i també un senyal d'identificació col·lectiva.

Hi ha tres reptes pel català en el lleure educatiu. Primer, tenir clar el punt de partida: la situació real i els usos lingüístics concrets, molt diferents segons territoris, comarques i inclús centres. Segon, enfocar bé el tema central. Les característiques dels diferents territoris, el variat i diferent domini lingüístic en cada situació concreta i la personalització de l'educació són els criteris a tenir presents d'entrada, en un treball de base adaptat a les realitats socials d'un nou temps. Tercer, l'objectiu principal ha de ser que tots els infants i joves, sigui quin sigui el seu origen i la llengua materna que parlin, tinguin un nivell bàsic lingüístic igual, a la finalització de la seva infantesa.

Des d'aquí fem tres propostes d'actuació. Per a nosaltres les actuacions prioritàries a emprendre són la formació específica dels agents educatius que hi intervenen en el lleure, la creació de noves eines digitals i la seva eficient difusió i la disponibilitat de recursos a peu d'esplai i centre juvenil.

Compartir recursos, eines i formació és un repte que demana una nova manera de treballar en el sector, massa atomitzat i mancat de sinergies, i suggereix la necessitat d'unes renovades relacions amb l'administració pública. En el nostre cas, la tasca passa per la promoció de l'oralitat i la realització d'activitats en grups en català, en el dia a dia dels esplais, a peu de menjadors escolars o en les activitats de colònies i casals i educació ambiental.

Hem de prestigiar el català i fer-lo atractiu com a llengua de promoció social. Volem per a tots els infants i joves, sigui quin sigui el seu origen o la llengua familiar que tinguin, un nivell bàsic lingüístic igual, encara que vinguin d'àmbits socials diferents.

Des de juny del 2010 els tribunals i els sectors contraris a la immersió no han deixat de qüestionar el model educatiu i lingüístic català, construït al llarg dels darrers 30 anys. El reduccionisme, el simplisme, la simple mentida o la negació de problemes mal resolts, al llarg de les darreres dècades, no han creat el clima propici per fer un debat serè com es necessitava avui i havíem reclamat.

Es tracta de fer prevaldre criteris pedagògics en la línia del nou marc de la Llei sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües, aprovada per Parlament de Catalunya, del passat 8 de juny.

La batalla pel català a l'escola, un cop més, tornarà al Tribunal Constitucional (TC) amb un terç dels seus membres en funcions. De moment, el curs 2022-2023 s'iniciarà amb un nou marc legal regulador de l'ús de les llengües a l'escola, que exclou el criteri dels percentatges, fins que, a petició del TSJC i altres recurrents, el TC es torni a pronunciar, ves a saber en quin sentit.