Superheroïnes

Avui parlarem de nosaltres, de les dones, de la nostra societat i de com ens sentim al respecte dins del context que ens envolta. D'identificar els elements que conviuen amb nosaltres amb l'objectiu de determinar si ens condicionen la manera de ser, de pensar, d'actuar, d'entendre i, en definitiva, de viure.

Com a dones podem ser filla, mare, àvia, amiga, companya, parella, amant, etc. de forma independent o simultània, tenint en compte que les expectatives de cadascun d'aquests rols són ben diferents. De primeres pot semblar superflu, perquè la majoria de persones són capaces de modificar la forma d'actuar depenent del context en el qual es troben. No obstant això, què passa quan es demanen totes les característiques en una mateixa persona i en un moment determinat? Aquí la dificultat augmenta considerablement, posem un exemple. Arribem a casa i hem de fer el sopar, dutxar-se, enviar un mail a la feina, trucar a la nostra amiga perquè sabem que està passant per un mal moment, tenir energia per tenir sexe i dormir unes sis hores aproximadament abans de tornar a començar el dia. En definitiva, hem de ser superheroïnes que arriben a tot i, si pot ser, amb un somriure.

Totes aquestes característiques poden tenir més o menys rellevància, ser considerades necessàries o no, segons el criteri de cadascú. Tot i això, no podem obviar que convivim amb uns estàndards socials que condicionen, tant si decidim seguir-los com si no. Seguint amb l'exemple anterior, si decidim enviar el mail demà al matí, trucar a la teva amiga en un altre moment i deixar el sexe per quan et vingui de gust, assumim el risc de ser etiquetades com a mala treballadora, amiga o amant. Ara bé, tenim una bona notícia! Podem decidir la importància que li donem a tot això i escollir la nostra millor opció.

Si qüestionem el que ens exigim o no i, des d'on ve aquesta exigència, si de nosaltres mateixes, dels altres, del nostre entorn, etc. potser no deixarem d'estar exposades a opinions externes o estereotips generalitzats, però si podrem prioritzar els nostres interessos i necessitats. L'objectiu, doncs, és analitzar el que passa i perquè passa, per tal de poder obrir noves perspectives que estiguin més encarades a la llibertat pròpia. D'aquesta manera, serà possible gestionar la realitat i les possibles incomoditats que comporta, per arribar a confiar en el que som perquè així ho decidim.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article