El moviment “íncel”: la misogínia amagada que ens hauria d’alarmar

En els últims temps, i principalment en l'actualitat, cada vegada sorgeixen més grups d'homes que es fan denominar "íncel", però què són realment, com es comporten i què pretenen? Comencem per definir que el terme íncel és una contracció de dues paraules en anglès: involuntary i celibate, és a dir, cèlibes involuntaris. És un col·lectiu d'homes heterosexuals que no aconsegueixen tenir sexe amb dones i, per tant, culpen a aquestes de la seva ràbia o frustració. Aquest grup d'homes el podríem situar dins d'una nova onada de misogínia, estan convençuts que el feminisme és un mal de la nostra societat i les culpabilitzen d'alterar un ordre natural de la condició home-dona, de les estructures socials, els rols de gènere, entre d'altres. Assenyalar també, que els íncels no sempre actuen col·lectivament parlant, tal com va apuntar Carla Vall, advocada penalista, en una entrevista sobre un cas que ha portat d'aquest estil: "Ells creuen que el feminisme impedeix la relació normal entre homes i dones. Aquest moviment no necessàriament està organitzat o relacionat amb més homes, sinó que més aviat funcionen com a llops solitaris."

Alguns dels incidents o situacions violentes relacionades amb aquest moviment, tenen lloc quan el 2014 un jove va assassinar diverses persones i després es va suïcidar. Abans de planejar això, va explicar en una pàgina web els rebutjos que havia patit. Segons ell, va cometre aquesta matança perquè altres persones podien tenir relacions sexuals i ell no. El més recent i també amb més repercussió mediàtica, va passar a Toronto, l'abril del 2018, on un altre jove va tornar a fer un atropellament múltiple i va assassinar deu persones, de les quals vuit eren dones. Prèviament, havia deixat a les seves xarxes socials el comentari: "la rebel·lió íncel ha començat".

Aquesta comunitat és bastant activa a Internet, ells mateixos es defineixen com a comunitats virtuals d'homes i parlen obertament de com diuen ser incapaços de tenir relacions romàntiques i sexuals amb dones, com seria el seu desig. Les discussions que es produeixen en aquests tipus de pàgines o fòrums es caracteritzen pel ressentiment, la misantropia, la misogínia i l'apologia de la violència contra les dones i a vegades contra els homes que se suposen sexualment actius. Alimenten el seu odi a través de les xarxes i presumeixen d'aquesta violència a través del sentiment de pertinença a un grup. En segons quins casos, han arribat a planificar, amenaçar, agredir o en casos més extrems, a matar, només perquè consideren que és injust que els altres tinguin sexe i èxit amb el sexe femení mentre que ells no.

També ens preguntem, quin perfil psicològic sol caracteritzar a aquests homes? Alguns dels trets comuns que els defineixen són per exemple, que són persones que acostumen a estar aïllades socialment, opten per distanciar-se del demés i acostumen a ser persones bastant solitàries, sigui per les seves característiques físiques o personals, produeixen rebuig en els altres i no inspiren confiança, la gent s'allunya d'ells. Tenen un sentiment d'injustícia profund, culpen sempre a situacions externes de tot el que els hi passa.

Una altra característica molt present és que no tenen habilitats socials, i, per tant, els impedeix relacionar-se de manera correcta. També destacar la importància de l'autoestima, no la tenen o bé l'autoimatge que tenen és tan deficient que fa que tinguin aquestes experiències de fracàs constantment. Finalment i no menys important, la manca d'empatia. El seu objectiu principal és despertar por en les dones, manipulant-les o fent-les creure que estan "boges". És molt comú també cosificar-les i com ja hem repetit anteriorment, culpabilitzar-les de tots els seus fracassos.

Com a societat, ens correspon formar en igualtat de drets entre els homes i les dones, i educar al sexe masculí per tenir relacions sexuals sense atemptar contra la llibertat i dignitat de les dones.