Nou curs escolar, noves oportunitats

S’inicia un nou curs i, amb ell, una nova oportunitat per evidenciar que el principi de la igualtat d’oportunitats és creïble al nostre país, i no un seguit de lletres combinades que fan de bon dir i de bon llegir.

Un nou curs escolar, que comptarà amb més d’un milió i mig d’alumnes, més de 80.000 professionals i més de 5.000 centres educatius, no és una circumstància menor, perquè no podem oblidar que ens estem referint a un grup de població, infants i adolescents, que a tots nivells i des de qualsevol enfocament ha de tenir garantida l’atenció integral, o el ben sabut interès superior, que ha de suposar un filtre per mesurar qualsevol proposta, decisió, legislació o instrucció que pugui, d’una manera o l’altra, impactar en el seu benestar personal i social.

Ara bé, un seguit d’incerteses ens fan pensar que potser aquest curs, com mai, haurem d’estar atents a l’escenari que s’està preparant, a fi que els decorats no ens ocultin les veritables històries que s’esdevindran i que tenen noms i cognoms.

Hi ha qui parla del nou curs com quelcom que impactarà amb contundència en les famílies. Ara bé, s’entreveu una certa tendència a recolzar aquest missatge en l’esforç que hauran de fer els pares/mares o tutors per possibilitar un decurs escolar plàcid als seus fills i filles, i de nou, fins i tot quan els actors principals són infants i adolescents, s’obvia que són ells, i no els pares o tutors, els principals afectats de les complicacions que es puguin derivar de l’actual situació socioeconòmica.

Se’ns anuncia un curs que, sens dubte, es preveu el més car en temps de democràcia, al que hem de sumar factors estressants com la sortida de la pandèmia, la inestabilitat laboral, la crisi energètica, la pobresa estructural o les dificultats de conciliació familiar. A més, per a un percentatge cada cop major de població, cal afegir la difícil gestió domèstica de les prestacions socials de les quals han de ser malauradament beneficiàries i amb les quals no aconsegueixen donar resposta a les necessitats per garantir un cert nivell de benestar infantil. Tot en un curs que ha d’encabir-se en el marc legal que proposa la nova llei d’educació, la LOMLOE, i les incerteses laborals que sobrevolen sobre els i les docents, que estoicament i malgrat tot, de nou han d’encarar el curs amb el compromís dur i ferm de generar entorns de bon clima, aprenentatge continu i compromís social a les aules.

El paradigma de la igualtat, a més, es veu enterbolit per una, gairebé endèmica, iniquitat social i territorial, que suposa un panorama desigual per als infants i adolescents, generant diferències que impacten directament en la possibilitat d’accedir i de gaudir d’una educació holística, més enllà de l’àmbit acadèmic i, per tant, que permeti l’accés al lleure educatiu, a activitats de reforç escolar, a l’esport, al menjar saludable, al benestar climàtic o a un habitatge i entorn residencial adequat, que pot arribar a torpedinar l’expectativa de millora acadèmica, la vàlua de l’aprenentatge i, fins i tot, animar actituds de defalliment davant la possibilitat escalable de millora social.

Quan tot el sistema es troba tensat, quan el 33% dels infants i adolescents de Catalunya formen part de famílies considerades en situació de pobresa, aquest nou curs suposarà per a més del 60% de les famílies un increment de despesa vinculada a l’inici de l’escola, que es calcula entre un 20% i un 30% respecte al curs anterior, que farà inevitable, a la majoria de les llars, sacrificar i precaritzar l’accés a béns considerats de primera necessitat.

L’escola, com l’entorn de trobada més universal, reflex de l’adequació de l’engranatge i funcionament social i espill de l’encert i utilitat de totes les polítiques socials vigents, ha de ser, ara més que mai, el punt de mira i clau de volta per a tots els sistemes: salut, serveis socials, treball, justícia, i habitatge; que transversalment conflueixen, per assolir el primer dels propòsits, la justícia social.

Els i les diferents professionals que fan possible que dia rere dia infants i adolescents disposin d’un entorn d’oportunitats, d’aprenentatge, normalitzador, generador d’experiències, promotor de lligams d’amistat i afecte, són els que realment conformen el que coneixem com escola.

I és aquí, on una vegada més, els i les professionals del Treball Social revalidem el compromís per restar atents a les dificultats a les quals infants, adolescents i llurs famílies s’hauran d’enfrontar durant aquest curs. Des dels Serveis de Treball Social Educatiu, EAP’s, Serveis Socials Bàsics, Serveis d’intervenció Socioeducativa, programes de lluita contra l’absentisme, serveis d’acompanyament escolar..., assumim la possibilitat i voluntat de ser agents de visibilització i acció, acompanyant les famílies en les seves demandes, necessitats i exigències.

* Comissió Infància i Famílies del TSCAT