Ocupació amb futur

Parlar d’ocupació i de futur en uns moments en què s’anuncien recessions importants pot semblar paradoxal, però cal afrontar-ho com a repte per poder fer que no semblin termes oposats i cal actuar.

La precarització del mercat de treball no és una cosa nova, però sí que va en augment, creix, també, la pluriocupació i les jornades parcials. En el cas de les dones s’afegeix, a més, la bretxa salarial i una divisió sexual del treball dins d’un sistema heteropatriarcal de sexe/gènere que suposa una major precarització econòmica, laboral i social per a les dones.

Així la formació en ocupacions que doten de perspectives de futur és important per a tothom però de forma específica per a les dones, trencar barreres de gènere pel que fa a l’ocupabilitat i fer-ho amb perspectives.

Treballar per millorar les condicions de vida de les dones passa per la formació, per l’empoderament, pel reconeixement dels valors i aportacions. Des de Fundació SURT és un objectiu central afavorir la millora econòmica i l’autonomia de les dones i ho fem fomentant projectes de programes d’inserció, ocupació i itineraris formatius. Ara engeguem una sèrie d’itineraris dirigits a millorar l’ocupabilitat en sectors d’economia verda i digital, dos sectors que han de créixer en consonància amb els contextos social, econòmic i tecnològic i, també, amb les necessitats del planeta. Aquests itineraris, finançats pel SOC i pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea, es porten a terme arreu del país i, de forma específica des de SURT, i de la mà de la Fundació Intermedia, en municipis de Tarragona i Girona i s’adreça a dones demandants d’ocupació al mercat laboral.

Les desigualtats van augmentar amb la pandèmia i cal no només revertir-les sinó seguir avançant cap a una plena equitat social. Això passa per reconèixer el valor de les tasques de cura, impulsar mesures per a la corresponsabilitat real i contractes laborals que permetin una harmonització de la vida personal, familiar i laboral. Aviat farà 103 anys que les 8 hores es fixava com a jornada laboral màxima diària. Fa temps que es parla de repartir el treball, de fer jornades més curtes o reduir les setmanes laborals, però la realitat és que moltes jornades s’allarguen amb hores complementàries i extraordinàries que, en molts casos no es paguen.

Avançar cap al futur vol dir donar formació en sectors de puixança però també dotar de condicions dignes els llocs de treball. Les dones hem de superar més entrebancs, ens trobem amb sectors molt masculinitzats on no se’ns contracta; contractes que ja parteixen de la desigualtat salarial o jornades que “per conciliar” ja ens ofereixen com a parcials. El futur, doncs és superar el tàndem treball-precarietat i superar la paradoxa ocupació digne-perspectives de futur.

La formació en sectors tradicionalment masculinitzats per tal que les dones tinguin possibilitats d’incorporar-se i fer-ho en sectors de millora amb capacitat d’ocupabilitat és un repte i un objectiu importantíssim en les polítiques laborals. Millorar les condicions laborals i de vida de les dones és un objectiu social central per a tothom.