Goma i el llapis: desaprendre bé per aprendre millor

Voldria compartir amb vosaltres una reflexió sobre el moment actual que vivim com a col·lectiu humà, en un context de turbulències socials i transformacions profundes en tots els àmbits que van introduint uns escenaris de canvis permanents.

Estem encara superant una pandèmia dura, no prevista i amb moltes morts. També per sorpresa, ens hem quedat segrestats econòmicament a causa de la guerra contra Ucraïna per part de la Rússia de Putin, amb una evolució incerta i perillosa. Patim fa ja molts anys, les conseqüències de l’escalfament global del planeta per l’ajornament, incomprensible, de decisions de protecció del medi ambient. No em sento competent per analitzar les causes, d’una negligència tan greu per part de països d’influència internacional molt potent. El que compta és la situació extrema en la qual ens trobem i els impactes negatius que ja ens afecten.

Però, sortosament, no tot és dolent: hem de celebrar que la capacitat de recerca s’estimula davant de reptes i amenaces. Ho hem constatat amb la rapidesa en aconseguir vacunes contra el coronavirus. I hi ha també, entre molts altres avenços, resultats molt prometedors sobre les causes de l’envelliment i de com frenar-lo.

Però centrem-nos ara en un altre àmbit en el qual es produeixen innovacions tecnològiques revolucionàries: em refereixo al món de les empreses i organitzacions. Els protagonistes de l’èxit seran els equips humans, els treballadors i les treballadores que se’ls exigirà passar de procediments i pràctiques ja dominades per altres de noves. Permeteu-me remarcar aquí que en tot canvi que afecta persones, s’hi ha d’incloure la dimensió humana del procés. Celebrem, en aquest sentit, que Barcelona vulgui impulsar un “Hub” de debat sobre l’ètica digital. Bona decisió!

Unes rutines laborals en canvi permanent

Tornant a l’àmbit empresarial, en les noves estructures productives que s’imposaran i que és la dimensió en la qual em vull centrar, s’obriran nous itineraris professionals. També en quedaran eliminats d’altres. En tots els casos, joves i grans haurem d’evidenciar una habilitat permanent: eliminar, desaprendre amb convicció sobre allò que ja ha quedat desfasat i aprendre les noves maneres de fer l’activitat. Aquest és el nou paradigma que hem d’assumir si volem posar el futur a l’agenda.

Ja ho advertia fa uns anys Tom Peters, un gran investigador de l’excel·lència en les organitzacions empresarials. Peters deia que “en el futur ( que ja és present) els equips directius hauran de portar a la butxaca una goma i un llapis: la goma per esborrar processos de treball que van quedant poc operatius i obsolets. El llapis per anotar els nous procediments. I remarcava: “dic un llapis i no un bolígraf perquè constantment haurem d’anar esborrant i tornant a escriure altres millors maneres de resoldre reptes i problemes. És a dir: ens hem d’adaptar a aquest nou escenari de canvi constant.

En primer lloc, desaprendre no impedeix recordar amb satisfacció els bons resultats aconseguits. L’evidència de qualitat professional genera autoestima i aquesta és important a l’hora d’afrontar nous desafiaments amb atreviment i creativitat. L’esforç ha de ser el capità del vaixell. El que sí hem de tenir en compte és no adormir-nos en l’eficiència guanyada: hem d’assumir la temporalitat del seu valor.

Penso que totes i tots tenim assumit que avancem cap a un futur ple d’incerteses. Com diu el rector de la Universitat Politècnica de Catalunta (UPC), Daniel Crespo, “caldrà assumir la formació al llarg de la vida com una necessitat i en un context d’acceleració constant i canvi tecnològics”. Estem entrant en una nova cultura d’aprenentatges permanents substitutius per poder mantenir la qualificació professional guanyada fins al moment. Una molt bona manera d’obtenir l’actualització necessària estarà en la capacitat d’aprendre, quan correspongui, les modificacions de les rutines del treball, amb autonomia personal sense dependència obligada d’institucions educatives.

Una bona experiència: el programa “Joves Talents”

Em permeto comentar una pràctica il·lustrativa de formació autònoma desenvolupada pels becaris i becàries universitàries del Programa “Joves Talents”: una excel·lent iniciativa de l’Àrea Social d’Aigües de Barcelona- de captar i donar projecció a persones amb talent que, per una insuficiència de recursos econòmics, es podrien perdre. Amb col·laboració amb la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) – i a través del seu projecte Aula Actual que dirigeixo–, vam assumir l’encàrrec d’identificar i captar alumnes amb talent als instituts, fer una primera valoració i una mentoria de suport aquells que passant un Tribunal, arriben a ser becats i becades.

Dins dels entrenaments d’habilitats professionals que fem en la mentoria, als i les becàries els vam proposar desenvolupar un projecte de salvament d’un negoci, una botiga de joguines, en situació de tancament per pèrdues reiterades. Per ells i elles era un aprenentatge nou i reptador i suposava una experiència d’aprenentatge dirigida per ells mateixos: és a dir, des d’unes indicacions metodològiques inicials, donada la novetat del tema i perquè la ignorància excessiva penalitza, foren protagonistes de tot el procés.

Partíem d’un punt crític inicial: entendre les peculiaritats de sector. Tot i que coneixen els productes, òbviament no eren persones expertes en com gestionar un negoci. Havien d’indagar quins eren els factors condicionants de l’èxit o el fracàs. Analitzaren les causes del mal funcionament de la tenda: mai havien definit una estratègia generadora de beneficis en l’àmbit econòmic comercial. Per fer-se’n una idea, analitzaren diverses tendes amb beneficis mirant les causes. També analitzaren com seduir als diferents tipus de clientela. El punt fort és que els mateixos becats i becades eren un dels segments de mercat possible.

Davant de tota aquesta allau de circumstàncies, es documentaren molt sobre com definir un projecte guanyador d’aquestes característiques. Valoraren tots els factors implicats. Foren molt creatius i, alhora, realistes en les propostes. Un altre punt fort destacable és que ho pogueres fer en equip sumant coneixements i capacitats. Quan un aprenentatge és tan nou, l’equip és quasi una necessitat.

Puc dir amb satisfacció que els resultats foren molt superiors al que inicialment havíem previst. Felicito la seva empenta emprenedora.

Amigues i amics lectors: siguem també persones emprenedores: agafem, sense por, goma i llapis, sostenint-nos amb les nostres fortaleses. Identifiquem el què ja no és adequat; aprenguem a gestionar els recursos que les innovacions posin al nostre abast i afrontem el futur amb confiança.