Marc legal del sistema de serveis socials i pedagogia de la pràctica social actual

Tant a la Llei orgànica com a les Lleis autonòmiques de Serveis Socials, hi ha espai per a l’anàlisi de les necessitats properes i reals i les voluntats efectives de les administracions per atendre els Drets Socials de la Ciutadania.

A València, el Col·legi Oficial de Pedagogs i Psicopedagogs de la Comunitat Valenciana organitzarà properament una jornada per debatre l'avantprojecte de Llei de Serveis Socials; la situació actual descentralitzada, interdisciplinària i multidisciplinària; i el rol professional de la pedagogia social en la resposta al deure, a la responsabilitat d'atenció respectuosa i promocionadora del ciutadà i dels professionals del camp social. Les diferents comunitats autònomes i el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC) tindran el seu espai d'opinió i context territorial en aquest debat.

És important el reconeixement respectuós de les disciplines que treballen en coordinació o xarxa, no només per definir les situacions que preocupen i arribar a un acord comú d'intervenció de millora d'aquesta, sinó sobretot en el mètode. El consens en el model de participació plena de les persones ateses, del seu context social i dels professionals d'acompanyament augmentarà l'eficàcia enfront de quan els acords o decisions només són preses pels professionals exclusivament.

Aquest model ajustat a les necessitats de la persona i de la comunitat és més garantista del procés d'aprenentatge, de consciència, d'interès i d’implicació de la pròpia persona en la presa de decisions i, a vegades, amb la col·laboració de la seva família, per avançar en trobar solucions adients o possibles més que no pas les imposades per agents socials externs. Els professionals, més que exercir un rol de control —tot i ser aquest necessari en situacions de maltracte—, poden acompanyar a l'atenció per a la motivació i participació de les persones, en les decisions que els afecten.

La pedagogia social, segons el COPEC, seguiria aquest model ecològic, entès des de la intervenció de suport i acompanyament professional dirigit a la participació, la promoció de les aptituds i la resiliència individual, familiar i contextual. Per tant, “l'interès, la motivació, la implicació i la participació dels subjectes són variables necessàries per a la intervenció amb èxit” (Balsells, M.A.: 2016). “I la participació és context, mitjà i contingut d'aprenentatge” (Úcar, X.: 2018).

Amb els infants i adolescents també cal fer una important escolta activa i una alta comprensió per tenir en compte les seves raons, dins l'edat i el moment vital. Serà necessari aquest coneixement per valorar i acompanyar la situació de vulnerabilitat i les fortaleses o factors de protecció d'aquests.

Però la situació no deixa de ser complexa i ajustada a moments i situacions contextuals i actuals. No només s'intervé davant situacions de vulnerabilitat com a condicionants de desigualtats socioeducatives i d'exclusió en les diferents etapes del cicle vital i de l'entorn, sinó també acompanyant, de manera equitativa, útil i sostenible a les situacions individuals, comunitàries i socials.

L'acompanyament en els models educatius dels adults i de reflexió professional, a nivell universal i preventiu, permet aprendre, construir i viure-ho. És per això que la pedagogia del camp social està en constant anàlisi de la realitat contextual, reflexió i avaluació dels processos educatius.

La prevenció és una de les línies de priorització recollida a la Llei de Serveis Socials 12/2007, d'11 d'octubre, i recollida en el Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-24. Si de la Llei de Serveis Socials penja la Cartera de Serveis Socials on es recullen les prestacions, serveis i professionals, cal destacar que en l'apartat 1.1.5. Servei d'assessorament tècnic d'atenció social, queda contemplada la inclusió del professional tècnic de la pedagogia de l'àmbit social dins els Serveis Socials Bàsics. Ara només cal veure-ho concretat a la pràctica.

Qualsevol acció sociopedagògica, sota la concepció canviant que generen les mateixes societats i els nous coneixements obtinguts de la pràctica, requereix una intervenció global que integra el nivell cognitiu, emocional, d'interacció i aprenentatge social. El model que guiarà la intervenció preventiva serà la incidència en les fortaleses, les aptituds, la resiliència i l'autonomia com a objectius d'enfortiment i emancipació possibles i desitjables. L'objectiu de reduir possibles derivacions de situacions individuals o familiars a equips especialitzats seria un indicador de treball preventiu, ja sigui des de la promoció dels factors de protecció, des de la situació de risc o, fins i tot, des de situacions vulnerabilitzants de risc greu.

Per concloure, em permeto entrar en dades quantificables recollides pel COPEC: la borsa de treball del 2021 mostra ofertes de pedagogia social en alt percentatge (35%) i molt proper a la pedagogia escolar (38%), i amb lleugera distància vers la pedagogia laboral i empresa (27%). Amb tot, cal continuar aportant la pedagogia a la pràctica en els equips interdisciplinaris i serveis del camp social bàsic i especialitzat del territori català.