Empoderament, gènere i salut mental


Les persones amb problemes de salut mental encara són avui en dia discriminades pel seu diagnòstic, estigmatitzades per un funcionament que no concebem en la nostra societat. En el cas de les dones amb experiència pròpia en salut mental, aquestes pateixen un agreujant per una única raó: ser dona. El gènere, com a constructe social, impacta en totes les esferes de la nostra vida, especialment en la nostra salut mental. Així doncs, el col·lectiu de dones viu un doble estigma, que es converteix en autoestigma, fruit de la internalització de l’estigma social associat als trastorns de salut mental i de conviure en una societat patriarcal, construïda basant-se en uns rols i estereotips, que desgasta la seva autoestima.

El col·lectiu de dones amb problemes de salut mental, històricament silenciat i invisibilitzat, ha de fer front a actituds paternalistes i infantilitzants en el seu dia a dia, ja sigui per part de la pròpia família, dels i les professionals o de la societat en general, i veure com es posa en dubte el seu relat en diferents situacions.

Tot plegat resulta en el fet que les dones amb trastorns de salut mental sovint tenen dificultats per veure’s com a subjectes de drets, amb capacitat per decidir sobre la seva salut i el seu projecte de vida i, el que és més greu, per reconèixer o denunciar situacions de vulneracions de drets i violència masclista.

Empoderament

La situació del col·lectiu esdevé especialment rellevant en un moment com l’actual, on parlem de model de recuperació, d’atenció centrada en la persona, d’empoderament i promoció de la salut, conceptes tots ells interrelacionats. No és possible avançar en aquest sentit, si no es posa al seu abast la informació i els recursos necessaris, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu, per organitzar-se, donar-se suport i esdevenir les protagonistes del seu propi procés de recuperació, de la construcció del seu projecte de vida i de la defensa en primera persona dels seus drets. Aquest és un treball de fons i de llarg recorregut, on tots com a societat, hi tenim part de responsabilitat.

L’empoderament, segons la Declaració de Salut Mental per Europa de l’Organització Mundial de la Salut “és un procés de presa de control i de responsabilitat de les actuacions, que té com a propòsit assolir la totalitat de la capacitat de l’individu”. En el context de la salut mental, l’empoderament es refereix al nivell d’elecció, influència i control que les persones amb problemes de salut mental exerceixen en les situacions relatives a la seva vida i com a usuàries dels serveis.

Així doncs, l’empoderament és essencial per a la promoció de la salut i la recuperació de les persones amb problemes de salut mental. Tanmateix, per tal que aquest sigui possible, és imprescindible que els nivells individual, social i institucional (serveis, administració...) estiguin alineats i tots treballant en una mateixa direcció. En cas contrari, no hi haurà un avenç real, les iniciatives i esforços de les dones amb problemes de salut mental no seran efectius, i autoestigma, estigma, discriminació i marginació continuaran impossibilitant la millora de la seva qualitat de vida.

Les xarxes de suport entre dones

Les comunitats, a través del moviment associatiu i les xarxes de suport socials, juguen un paper cabdal en el procés d’empoderament i de suport als individus.

Les xarxes de suport social en salut mental representen l’entorn social de la persona i proveeixen reforç emocional, suport pràctic, acompanyament i faciliten i impulsen el creixement personal i el benestar, particularment, en períodes de vulnerabilitat, i esdevenen un recurs fonamental per a la promoció i prevenció de la salut mental.

Els grups de dones amb problemes de salut mental són eines molt útils per a la creació d’aquestes xarxes de suport entre dones. El treball grupal facilita connectar-se les unes amb altres, l’intercanvi d’experiències vitals, percepcions, idees, sentiments, sortir de l’aïllament i participar en un espai d’escolta activa i on sentir-se compreses. (Migallón i Galvez, 1999). I, sobretot, perquè treballar en grups ajuda a comprendre que moltes qüestions que hem sentit com a individuals i intrapsíquiques són comunes a moltes dones, marcades pel gènere, la cultura i el fet de tenir una problemàtica de salut mental i, per tant, a prendre consciència de la seva situació, a la no victimització, l’assumpció de la presa de decisions i entrar en contacte amb models alternatius de pensar, sentir i actuar (Nogueiras et al., 2005).

En definitiva, els grups de dones permeten un procés de globalització d’inquietuds, necessitats i interessos comuns, afavoreixen la sororitat i la creació de vincles significatius que seran cabdals per al procés de recuperació.

Moviment associatiu

Davant la necessitat de promoure l’empoderament de les dones amb problemes de salut mental, a través del coneixement dels propis drets per a la seva defensa en primera persona, fer efectius els drets humans i oferir el suport necessari.

Per això s’ha creat el programa en xarxa Dona i Salut Mental dins el moviment associatiu de Salut Mental Catalunya, des d’on oferim suport i recursos a la creació, consolidació i creixement de grups de dones (xarxes de suport entre dones), ja sigui en format de grups autogestionats (grups d’ajuda mútua presencials i virtuals) o en grups de dones dinamitzats per una professional. L’objectiu és la promoció de xarxes de suport entre dones persona amb experiència pròpia en salut mental amb la finalitat última de la millora de la seva qualitat de vida.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article