La perspectiva de gènere i l’atenció a la infància

Parlar de perspectiva de gènere significa parlar de la perspectiva de drets, però no únicament dels drets de les dones. Parlem d’incorporar una mirada que ens ajudi a entendre i revertir els impactes d’un sistema desigual que prestigia uns valors, unes dimensions i unes persones per sobre d’unes altres.

Aquests impactes recauen també en la infància i la mirada que podem realitzar sobre ella. El valor que donem a la infància, l’espai que ocupa la seva veu dintre de la nostra societat, la jerarquització que fem de les seves necessitats des d’una mirada adulta o el que entenem per benestar de l’infant (on sovint es prioritza el benestar material per sobre de l’emocional) també tenen a veure amb el gènere.

Moltes vegades tendim a parlar d’infància i adolescència com una categoria homogènia i desproveïda de gènere, fet que invisibilitza moltes realitats diverses d’aquests infants, alhora que nega els impactes específics de les desigualtats de gènere que poden existir en nenes i nens.

La infància no és neutra al gènere. I tampoc ho són els seus contextos. En la mesura en què vivim en una societat basada en un sistema desigual des de la perspectiva de gènere, és d’esperar que totes les estructures i sistemes que es dissenyen en ella repliquin aquesta mirada esbiaixada si no es posa una voluntat intencionada de canviar-ho. I la família com a estructura i institució no n’és una excepció.

El model tradicional de família es basa en una estructura (presència d’un pare i una mare) i un funcionament (on la mare assumeix el rol principal de la criança, especialment en el sosteniment emocional, definit aquest d’una manera determinada) específics que, tot i que avui en dia moltes consideraríem superat, conviu de forma simbòlica entre nosaltres i influeix en les valoracions i expectatives que tenim sobre el que és un entorn sa i segur per un infant.

Dintre d’aquest sistema de família la maternitat es constitueix com un tot sobre el qual reposen unes expectatives socials moltes vegades difícils de complir. Aquesta mirada sobre el que s’espera de la maternitat ens pot dificultar trobar solucions davant certs contextos on no és possible exercir aquesta maternitat però si d’altres, com les maternitats més en xarxa o les maternitats de forma parcial.

Proposar-nos incorporar així la perspectiva de gènere (i, per tant, la perspectiva de drets) en els infants passa també per poder-nos qüestionar el model de família, ampliar la mirada entorn dels models de criança i permetre’ns reflexionar sobre la possibilitat de la convivència d’altres maternitats, com ja ocorre amb les paternitats.

Cal sortir d’aquesta mirada que jerarquitza i rivalitza a les diferents persones subjectes de drets entre si per tal de construir una mirada comuna que des d’una clara perspectiva de gènere i un profund coneixement dels contextos i dels diferents eixos d’opressió que poden existir, doni respostes que no generin de per si més violència cap a cap de les persones implicades i asseguri el marc de drets dels infants i adolescents i del mateix nucli familiar.