La igualtat d’oportunitats també s’hauria de garantir en el diagnòstic i el tractament de l’Alzheimer


En un article anterior, vaig introduir el tema de la importància del diagnòstic precoç de l’Alzheimer per tal d’aconseguir tractaments més eficaços i de la necessitat de millorar la capacitat diagnòstica de les Unitats de Diagnòstic de Demències (EAIA) de Catalunya.

Després de més de quatre anys sense poder reunir-se entre elles i una pandèmia pel mig, per fi, es tornaran a trobar aquest any per intercanviar perspectives al voltant del diagnòstic de l’Alzheimer.

Aquestes reunions són interessants per copsar l’opinió dels professionals que es dediquen a la demència i per compartir noves propostes de tractament encara no consolidades. És a dir, són una oportunitat per conèixer noves perspectives i millorar les possibilitats de vèncer la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones amb demència.

Tot i la bona notícia de la reactivació de les reunions, queden diversos reptes a assolir. Un d’ells és aplicar la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir al diagnòstic i posteriors tractaments i un altre és precisar el màxim possible el diagnòstic per augmentar l’eficàcia d’aquests. És per això que cal arribar a consensos sobre com les Unitats de Diagnòstic han d’utilitzar les noves tecnologies diagnòstiques.

Però, en quin punt es troben les investigacions sobre tractaments per l’Alzheimer? Actualment, una part molt important dels estudis se centren en la neutralització de les conseqüències que es produeixen en el cervell d’un malalt d’Alzheimer. En aquest àmbit, es va aprovar als Estats Units un fàrmac que és un anticòs monoclonal (tractament immunològic). A Europa, aquesta medicació encara es troba en fase d’estudi.

Tot i el recorregut que queda per fer en qüestió de tractaments, és probable que aquests s’encareixin. El fàrmac aprovat als Estats Units costa aproximadament uns 4.300 $ per dosi, que s’aplica mensualment.

Aquesta situació posa en relleu, que tant en qüestions de diagnòstic com de tractaments, l’administració haurà de prendre mesures per poder arribar a tota la població que els necessita. Caldrà també establir uns criteris fixos i oferir seguiment per controlar possibles efectes secundaris.

Ens esperen temps en què hi haurà canvis significatius en el desenvolupament del diagnòstic i tractament de la malaltia d’Alzheimer, no obstant això, tot i que s’avanci en aquests àmbits, continuarà existint la necessitat de suport sociosanitari i d’ajudes a l’entorn per poder suportar la complexitat de la malaltia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article