Candel més actual que mai

Vivim en un món incert, enmig de crisis conegudes i d'altres que no haguéssim imaginat mai. Crisis que, com sempre, tenen el vector comú d'afectar més als qui menys oportunitats tenen i que comporten i comportaran desplaçaments a la cerca d'una vida (millor). Què hi diria Francesc Candel avui? A on ens portaria la seva mirada, sempre sàvia i serena, per treballar cap a una societat oberta i generadora d'oportunitats? A la Fundació Carulla, cada vegada que obrim la convocatòria dels premis que porten el seu nom, el rellegim i el reivindiquem i ens convenç la idea que ell també hauria apostat per les arts i la cultura com un camí eficient per la integració i connexió real.

Paco Candel va imaginar una ciutat per a tothom. Reivindicava la catalanitat dels immigrants i, a la vegada, els demanava que no deixessin d'identificar-se amb el seu lloc d'origen, posant les persones i la seva cultura al centre de la construcció d'una nova Catalunya. Entenia que el país només podia contemplar el seu futur com a col·lectiu si es resolia l'adaptació dels nous habitants, situant-los en un pla d'igualtat i participació en tots els àmbits.

A la Fundació Carulla treballem per fer efectiu el dret de participació cultural, per situar les arts i la cultura a l'abast de tothom, i per situar-les com a eina de transformació social. Per aquest motiu, en l'actual convocatòria oberta dels Premis Francesc Candel, les idees d'aquest escriptor ens ressonen més que mai.

A la fundació tenim molt clar que la cultura cura i genera benestar emocional, i que en el moment de crisi global que estem vivint la necessitem més que mai per imaginar noves maneres de viure. És per això que, en aquesta nova edició del Premi Francesc Candel hem incorporat els artistes, creadors i projectes culturals per contribuir a generar aliances amb les entitats socials, cíviques i comunitàries que treballen amb les persones que han viscut un procés migratori. La novetat rau en el fet que els creadors i creadores i les entitats socials s'asseuran i cocrearan plegades el projecte a desenvolupar, que tindrà una durada de dos anys.

Tal com en el seu moment vam posar les arts al centre de l'escola amb els Premis Baldiri i Reixac, ara, amb aquesta redefinició dels Candel, volem posar en relleu l'efecte de les arts en les persones que viuen en situacions d'aïllament cultural, desconeixement de la cultura del país d'acollida i manca de xarxa social, a banda de la manca de drets essencials de ciutadania.

La presència d'artistes en el dia a dia de les entitats socials és un pas necessari perquè genera nous espais de connexió amb l'experiència viscuda, i de creixement i de projecció de present i futur. Artistes que creen espais de trobada, espais segurs, utilitzant llenguatges comuns: els llenguatges artístics. Sumant mirades podem construir entorns més inclusius, més segurs que siguin espais d'apoderament per imaginar noves oportunitats.

La participació cultural ens connecta amb nosaltres mateixos, amb els nostres desitjos, amb les nostres potencialitats. Posar aquests espais al servei de les entitats socials és una oportunitat per ambdós sectors de generar propostes de valor que incorporin mirades diferents, i respostes creatives al servei de les persones que viuen una situació de vulnerabilitat i de manca de drets.

Com deia Francesc Candel, “aquí hi cap tothom”, però cal crear les condicions perquè això passi, i per això les arts i la cultura tenen un paper essencial.