Ens ho creiem?


Entitats com la Fundació Astres basen els seus objectius i plans d’acció en protegir i assegurar l’exercici ple de tots els drets i llibertats fonamentals reconeguts per a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat intel·lectual, garantint la igualtat d’oportunitats, i promovent la seva capacitat de viure i decidir sobre la seva vida de la manera més autònoma possible i amb el respecte de la seva dignitat com a persones.

Per poder fer efectius aquests objectius cal que les persones amb discapacitat que atenem tinguin un control total sobre els suports que reben, però, aquesta tasca encara està en bolquers, perquè la falta de control en les seves vides i en els suports que reben no només s’evidencia amb les dades sinó també amb la legislació que actualment acull l’atenció a les persones amb discapacitat, que encara està basada en el dèficit de la persona i limita l’exercici dels seus drets per tal de “protegir-los”. Avancem però a poc a poc.

Després d’anys de seguir un model d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual basat en l’assistencialisme i l’enfocament mèdic, ara mateix, cal que dia a dia ens preparem, formem i ens reconvertim per tal d’oferir atenció i suport a les persones amb discapacitat intel·lectual basant-nos en els seus drets, en els seus desitjos, experiències, preferències, etc.

Sé que aquesta afirmació pot semblar antiga, donat que fa molt temps que vam deixar enrere el model d’atenció basat en l’assistencialisme, però com expliquem sinó, l’existència d’una cartera de serveis tan poc flexible i la impossibilitat de moltes persones de decidir on volen viure, com volen viure i amb qui volen viure. No es justifica que, pel fet de necessitar grans suports, les persones amb discapacitat intel·lectual s’hagin de “conformar” amb vides limitades, dirigides i diferents de les d’altres persones, que no han triat.

Per tal de fer efectiu aquest model, cal que tothom cregui fermament que totes les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadans i ciutadanes de ple dret, que tenen el dret a decidir com volen que sigui la seva vida, com volen que siguin els suports que reben i quan els volen rebre i de qui han de rebre els suports. Tenen el dret a equivocar-se, a rebre la informació necessària i accessible per a poder prendre les seves pròpies decisions. Hi estem preparats i preparades?

Hem d’aprendre a treballar i oferir suports des del model basat en els drets, en la qualitat de vida, la plena ciutadania, l’adaptació a les necessitats de la persona i la inclusió i participació en la comunitat. Ens cal creure fermament en el valor de la diversitat, en la dignitat i valor de les persones, perquè això ens farà avançar com a societat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article