Jina Emini. Dona, vida, llibertat

El 16 de setembre, Mahsa Amini va morir sota custòdia policial després de passar tres dies arrestada. Havia estat detinguda i fortament colpejada per la Policia de la Moral per no portar de manera correcta el vel i volien obligar-la a fer un curs de reeducació de conducta perquè aprengués a ser una noia pudorosa.

Immediatament després del seu assassinat, les protestes liderades per milers de dones van estendre’s  per tot el país sota el crit ‘Jin, Jiyan, Azadi’ (dona, vida i llibertat). Aquest lema, que té origen en el projecte revolucionari kurd, té un significat polític que va més enllà d’un eslògan i es fonamenta en la idea que l’alliberament de la societat, la destrucció del capitalisme i de l’Estat passa per l’inexorable alliberament de la dona a tot el món.

I és que la Masha, en realitat es deia Jina Emini, tenia 22 anys i era kurda, i aquest fet no és fútil. Les diverses interseccions que travessaven la seva identitat, han fet esclatar protestes sense precedents al país persa, liderades per les dones i a la que s’han sumat altres col·lectius i pobles que pateixen una doble o triple opressió i discriminació com és el cas de kurds i balutxis a l’Iran.

No hi ha països, ni regions lliures de discriminació ni violències cap a les dones, però n’hi ha alguns en els quals la institucionalització social i política de la violència es converteix en una vulneració de drets humans flagrant i una persecució específica per la senzilla raó de ser dona o nena. Ser dona et converteix en una diana per l’Estat, pels cossos policials, pels líders religiosos, pels homes del teu entorn social i et converteix en una diana també en el si de les famílies on pares, germans i cosins es converteixen en guardians de la teva honra. La discriminació, la violència i les vulneracions de drets fonamentals en tots els àmbits posen en greu risc la teva vida, entesa com una vida lliure, autònoma i amb dignitat.

No només hem de pensar en l’amenaça que suposa que en l’àmbit legal a una dona se li atorguin menys drets i la situï en una posició d’inferioritat legal; també s’ha de tenir en compte aquells casos en els quals, encara que existeixin marcs normatius garants o amb certes garanties, el desplegament efectiu d’aquests drets és inexistent. Cal parlar també de la violència que pateixen les dones quan transgredeixen normes socials que no necessàriament han de ser lleis, però que a les seves comunitats, barris o països tothom acata i segueix. I això és important tenir-ho en compte tant allà com aquí, en el marc de les societats occidentals.

Un altre exemple recent és en el context del retorn dels talibans a Afganistan. Organismes internacionals com Nacions Unides alerten de què hi ha una estratègia per eliminar a les dones de la vida pública: a les defensores dels drets humans, a les activistes, jutgesses, fiscals i periodistes, però especialment rellevant és la violència que s’exerceix cap a les dones de la minoria ètnica Hazara, que fa menys de deu dies van patir un atemptat contra un centre educatiu en el que van ser assassinades 54 noies que es preparaven per entrar a la universitat i unes altres cent van ser ferides. El sistema hegemònic patriarcal es manifesta de forma diversa segons on es visqui, però es fonamenta sobre la mateixa base: dominació i explotació de les dones i la natura.

D’aquesta manera, en altres latituds i sota contextos socioculturals diferents, trobem a milers de dones que surten al carrer per protestar per exemple contra la penalització de l’avortament. Fa uns dies a Brasil, però també s’han vist a Nicaragua, Hondures, el Salvador o Guatemala. L’església catòlica i evangèlica, així com el conservadorisme polític, han segrestat en nom de la vida, els drets reproductius de les dones, entre molts d’altres. De la mateixa manera que l’islam polític a Orient Mitjà, al nord d’Àfrica i en alguns països africans o asiàtics exerceix un control social i de classe a través del cos, els atributs i el desig de les dones.

Per aquestes raons és fonamental tenir en compte les persecucions específiques que pateixen les dones, per donar una resposta adequada a través del dret d’asil quan fugen d’aquestes situacions i arriben a les portes d’Europa.

Avui les dones estan sortint al carrer arreu del món per reclamar un nou paradigma social. Sense obviar que quan parlem de persecucions i opressions, la interrelació entre el gènere, la identitat i la classe són fonamentals, la gran potencialitat d’aquest despertar és que ha esdevingut una gran confluència per dones de diferents ètnies: perses, turques, kurdes, àrabs, balutxis, hazaras s’han unit sota el crit de: dona, vida i llibertat per dir prou.