Assistència sexual i gènere: polititzant el cos

Durant els anteriors articles he tractat el tema de l’assistència sexual de manera indirecta a través de diferents temes com la sexualitat, l’imaginari social que tenim sobre el desig i el plaer de les persones amb diversitat funcional o sobre la diversitat corporal. Avui vull destacar com el gènere és un factor que intersecciona de manera clara en aquest acompanyament sexual.

Recordem que l’assistència sexual és un acompanyament en l’àmbit sexual per a algunes persones amb diversitat funcional que requereixin aquest servei (no totes les persones ho necessiten ni ho desitgen). I que aquest, parteix del dret a poder decidir sobre el propi cos i la pròpia sexualitat per tal de viure-la de manera plena i lliure a través de l’autoeròtica. A més, destacar que és un model de caràcter instrumental i no rehabilitador, mèdic o terapèutic.

Fa unes setmanes,  la influencer Sindy Takanashi va publicar un vídeo a les xarxes en el qual comenta els perills de l’assistència sexual i entre altres temes, diu que és un tipus de servei relacionat amb la prostitució (de forma encoberta), ja que explica que la majoria de persones que exerceixen aquest acompanyament són dones i la major part de persones que requereixen el servei són homes.

Pel que fa al professional que realitza aquest acompanyament, hi ha tota classe de persones, ja que realment el ventall és bastant ampli. Podem trobar-nos amb homes i dones cis i trans i persones no binàries. Deixem d’associar aquest tipus d’acompanyament amb un perfil de dona en risc d’exclusió social i vulnerabilitat. El tipus de perfil, tal com comento, és molt divers al de la prostitució, i fins i tot aquest també és divers. Considero essencial parlar d’aquests temes amb coneixement i no des d’un lloc extern i allunyat d’aquesta realitat.

Estic cansada de llegir sobre el treball sexual i que siguin señoros i persones associades a l’acadèmia que utilitzen com a objecte d’estudi a les persones treballadores sexuals per a les seves investigacions. Des d’aquí, faig una crida a donar veu a les nostres pròpies històries per a fer visible la nostra realitat, ja que en moltes ocasions és completament diferent de la qual es mostra en mitjans de comunicació o altres sectors.

Reprenent el tema del perfil del professional que realitza assistència sexual, reiterar que és molt divers i que no és possible encasellar-lo al perfil de “dona empobrida i vulnerable”, perquè no hi ha estudis. Realment no hi ha investigacions sobre això i com és un marc diferent de la prostitució no és vàlid establir el mateix patró i ficar a totes en el mateix sac. Repeteixo, en la prostitució (a diferència del tràfic de persones) hi ha moltes persones que treballen amb el seu cos per lliure elecció, de forma autogestionada i independent. Som subjectes polítics i encara que posem el cos, aquest també s’ha polititzat.

Pel que fa al perfil de les persones que acompanyem sí que és cert que en gran majoria són homes, és així i no diré el contrari, però hem d’identificar quines són les causes del perquè són en la seva majoria homes cis i heterosexuals. En primer lloc, podríem parlar que històricament a les dones se’ns ha privat de viure la nostra sexualitat i el nostre plaer de manera lliure i encara que en l’actualitat, la paraula sexe està en boca de totes continua sent una part a gestionar, perquè continuen existint inseguretats i certes pors o desinformació en l’àmbit sexual.

En segon lloc, podem esmentar que la masturbació, l’autoerótica i el plaer són temes dels quals hi ha molta informació, però algunes dones encara els vivim amb uns certs tabús pel recorregut històric que comentava anteriorment. Doncs imaginem com és viure’ls tenint l’afegit de la diversitat funcional. Recordem que ha estat un col·lectiu que se’ls ha considerat, en la seva majoria, al llarg dels anys com a persones asexuades (sense cap mena d’interès sexual) i se’ls ha infantilitzat moltíssim (el sexe és per als adults i aquestes persones són criatures amb cos d’adult).

Per tant, ser dona i tenir diversitat funcional pot ser un doble eix d’opressió i discriminació, i és possible que moltes dones no sol·licitin aquest acompanyament per falta d’interès, d’autoritat o poder sobre el seu propi cos i manera de viure la seva sexualitat. Hi ha dones que sol·liciten aquest tipus d’acompanyament i l’han fet públic, com seria el cas de Soledad Arnau, escriptora, filòsofa i activista que va lluitar per donar visibilitat i importància en la presa de decisions de les persones amb diversitat funcional com a dret. I entre alguns dels drets que reivindicava estan els drets sexuals i reproductius, reconeixent i escrivint obertament sobre l’assistència sexual com a persona acompanyada per aquest servei.

Des d’aquí llanço una crida a totes les dones amb diversitat funcional que vulguin, desitgin o necessitin un acompanyament en l’àmbit sexual (repeteixo, no totes necessiten aquest servei per a viure la seva autoeròtica de manera plena). És important que no se sentin avergonyides i comencin a viure la sexualitat que volen perquè conèixer-la de manera plena fa que ens coneguem a nosaltres mateixes d’una manera molt més profunda i introspectiva.

Investiguem i explorem la nostra pell, cada zona erògena que ens falta per descobrir, apropem-nos a viure la nostra sexualitat i el nostre plaer de manera conscient, respectuosa i amb amor. Però també amb agència dels nostres cossos, convertint-los en cossos polítics.