Ens cuidem els i les professionals de l’acció social?


En la meva experiència personal i laboral, és tan important posar la mirada en la cura i el benestar personal com en complir els objectius i dur a terme les tasques que demana el context laboral.

Com a professionals de l'educació social —i aquí hem d'incloure altres perfils professionals que es dediquen al món de l'ajuda i l'acompanyament a persones— estem exposats i exposades a constants situacions complexes que tenen a veure amb la condició de vulnerabilitat de les persones usuàries amb les quals treballem.

Si bé és cert que en els últims temps se li ha posat molta consciència a la importància de la cura dels equips professionals, encara això és un aspecte poc integrat en les organitzacions socials, des del meu punt de vista.

M'atreviria a afirmar que existeix una prioritat —i a vegades una urgència— en resoldre tasques i complir objectius, planificar accions, o vetllar perquè les necessitats dels usuaris i usuàries es puguin satisfer. Amb aquesta perspectiva laboral, fer-se preguntes sobre el benestar de les persones professionals, o donar un lloc a les seves necessitats i a allò que senten, és quelcom que queda allunyat del dia a dia de la feina.

Sembla contradictori que els i les professionals de l'acció social estiguin especialitzades a millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones més vulnerables de la societat, i, en canvi, no se li doni valor al benestar propi, com si el professional desaparegués del tot en la relació d'ajuda.

Les emocions en el dia a dia professional

Si a més a més de fer i actuar, també ens fixem en el que sentim, podem adonar-nos que sovint aquesta professió implica estar en contacte amb emocions com la frustració, la ràbia, l'angoixa, la tristesa, la queixa, les pèrdues, entre d'altres.

A vegades pot passar que ens identifiquem amb l'angoixa que porta la persona que atenem i confluïm amb aquesta sense ser-ne conscients. També es poden reactivar de manera inconscient conflictes no resolts de la nostra vida, a través de les històries de vida de les persones amb les quals treballem. I de manera recurrent, també passa que sentim frustració respecte a les expectatives de millora de la persona usuària.

Sovint podem endur-nos a casa aquestes situacions, sense poder desconnectar o fent grans esforços per fer-ho. Pot ser que això se somatitzi en el cos i en el sistema nerviós, provocant insomni, angoixa, contractures, per exemple.

Com fomentar la cura i el benestar professional?

En primer lloc, considero que generar espais de cura i benestar dirigit als equips professionals pot contribuir a crear aquesta xarxa necessària per poder sostenir el dia a dia, a la vegada que s'amplien els recursos personals per gestionar el món emocional que està implicat en la tasca professional. No es tracta de desconnectar del que ens passa a la feina, sinó precisament de connectar amb tot allò que ens està passant, donar-li un lloc i posar-li consciència.

Un altre assumpte rellevant és atendre al desequilibri que es pot generar entre el fet de donar i el fet de rebre en la relació d'ajuda o acompanyament. És molt habitual com a professionals no atendre les nostres necessitats o deixar-les per al final. Les persones que ens dediquem a professions d'ajuda acostumem a posar el focus en les altres persones, oblidant que també hi ha una part crucial de la relació que som nosaltres. Fer-nos càrrec d'això i reequilibrar la relació pot ajudar a treure'ns càrregues extres.

Finalment, considero que un major contacte amb nosaltres mateixos, en el sentit de poder conèixer-nos més per també poder posar els límits que considerem necessaris per a cuidar les nostres relacions a la feina, és fonamental.

Poder estar en el teu centre, ocupant el teu lloc com a treballador o treballadora, aprenent a gestionar aquest món emocional que es mou a l'hora d'intervenir socialment... no és fàcil. Però fer-ho de manera acompanyada és més agraït i una declaració clara d'intencions de compromís, cura i amor cap a tu mateix.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Joan Olot
1.

En el meu cas,l'ajuda assistencial rebuda ha estat excel.lent i més enllà d'això,la percepció de que els equips socials han de ser revaloritzats és evident.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article