“Tocats i tocades” pel context social

Vivim temps convulsos, encara fent front al període post pandèmia (viscut cadascú a la seva manera i les seves circumstàncies), a l’augment de preus, a una guerra que d’una manera o l’altra ens interpel·la o al més que evident increment de situacions de pobresa social. Tot això té uns efectes en el sistema emocional de les persones i aquestes comencen a sentir-se “tocades”. Si traslladem aquest context a persones amb malaltia mental, és possible que les estadístiques ens indiquin un augment notable de la demanda assistencial per poder sostenir-se. No parlo de descompensacions dels trastorns, que també es poden donar.

Em refereixo que aquestes situacions socials, que generen un daltabaix a les persones que poden ser més fràgils com les esmentades, aguditzen o desestabilitzen la seva salut mental de manera important. Per això i de diferents maneres podem rebre informacions com l’increment de la demanda assistencial, xifres ascendents d’intents de suïcidi, augment de casos de trastorns alimentaris, etc. Tot reflecteix la necessitat de ser atesos perquè hi ha quelcom que els hi passa. I són persones que necessiten ser ajudades per un període curt o llarg de temps.

Precisament, per poder entendre allò que ens passa seria bo tenir present la figura professionaldels i les treballadores socials de salut mental, ja que tenen un valor cabdal en els equips com agents d’ajuda i lligams entre els problemes socials que succeeixen i el vessant assistencial ofert des dels serveis especialitzats en salut mental. Com grans coneixedores dels problemes i pròximes a la comunitat, aquestes professionals poden aportar una expertesa com a detectores de necessitats, facilitadores per elaborar i acompanyar en determinats recorreguts de vida, generadores de sinergies comunitàries, impulsores d’accions per millorar l’atenció, sensibilitzadores de famílies i comunitats o dinamitzadores per lluitar contra l’estigma, entre altres tasques.

El passat 10 d’octubre es va commemorar, un any més, el dia Mundial de la Salut Mental, un bon moment per esmentar que, aquest any sí, el Govern de Catalunya ha demostrat que és una prioritat de país i ha constituït una Taula del Pacte Nacional de la Salut Mental com a eina d’implicació dels col·lectius de la salut mental, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental. I ho fa amb objectius de participació que permetin visualitzar i detectar per acabar dotant d’allò que està relacionat aquest àmbit com recursos específics, nous programes d’atenció, nous dispositius, etc.

Relacionat amb tot això és important fer esment que, actualment, hi ha serveis de la xarxa de salut mental que els hi manca la figura de la treballadora social. O d’altres que han de repartir el seu horari laboral en diferents dispositius, amb el que suposa com a pèrdua de qualitat en les intervencions per manca de temps. Seria aconsellable redreçar aquesta realitat i veure un augment de la contractació de treballadores socials en l’àmbit de la salut mental. Perquè potser, d’aquesta manera, podrem sostenir més adequadament les necessitats d’una població que demana una verdadera atenció especialitzada.