Espanya es retira del Tractat de la Carta de l’Energia: un pas necessari per la transició energètica

Espanya ha iniciat el procediment per a retirar-se del Tractat de la Carta de l’Energia (ETC), segons han confirmat fons oficials. Aquest tractat, que Espanya va signar a finals de la dècada dels anys noranta amb 52 països més, protegeix les inversions en certes infraestructures energètiques.

A través de l’ETC, les empreses poden demandar a un país si consideren que s’ha legislat en contra els seus interessos econòmics, inclús encara que aquests interessos estiguin en contra de l’Acord de París sobre el clima. Els únics països que han sortit del tractat han estat Itàlia, l’any 2015, i Rússia, el 2009.

Concretament, Espanya ha rebut 50 demandes d’un total de 143, de les quals l’Estat n’ha perdut 19 i per 17 d’aquestes, s’han arribat a pagar un total de 951 milions d’euros, més 60 milions d’euros de despeses d’advocats. És a dir, s’han pagat per a demandes perdudes un total de més de 1000 milions d’euros.

En un càlcul estimatiu de l’any 2017, el Govern d’aleshores va estimar que es podrien produir demandes contra l’Estat pel TCE que podrien ascendir a un total d’uns 8000 milions d’euros. Això, per si mateix, ja ens mostra la magnitud del tractat, però la cosa s’escalfa més, quan se sap que la gran majoria de reclamacions i demandes, resulta que són fetes per fons d’inversió i grans corporacions financeres.

La responsabilitat dels bufets d’advocats

La importància dels bufets d’advocats, en totes aquestes demandes, fent servir el TCE per engreixar el seu negoci, són també una altra peça clau. A títol d’exemple, tots els casos que ha portat el famós bufet d’advocats Cuatrecasas -un dels més actius-, són contra Espanya i sempre al costat de l’inversor. És del tot destacable, que durant la pandèmia, alguns bufets d’advocats van animar als seus clients, a demandar a l’Estat, per les mesures d’emergència preses per a fer front a la pobresa energètica, tal com bons socials, la moratòria en el pagament dels subministraments bàsics, etc.

Un fet totalment reprovable i inacceptable, que passa quasi desapercebut, molt important, sobretot quan parlem de portes giratòries, en aquest cas a Cuatrecasas. L’exvicepresidenta Soraya Saez de Santa Maria o l’exadvocat de l’Estat, Luís Pérez Ayala, són dos exemples, entre d’altres. Aquest últim va representar a Nextera -una de les majors elèctriques dels EUA- en la condemna més gran contra Espanya fins avui, un total de 290 milions d’euros. La guerra d’Ucraïna i les sancions a Rússia- que sens dubte han aguditzat la crisi energètica- poden provocar un nou seguit de demandes milionàries contra Alemanya i la Unió Europea pel Gasoducte Nord Stream2.

Reptes en el tinter

Aquest Tractat és un dels obstacles més rellevants per aspirar a una transició energètica justa, equitativa i possible a l’abast de les persones i també per poder fer front a les situacions que es van presentant. Cal una nova definició, de baix a dalt i de dalt a baix, sobre com s’ha de tractar l’energia com a subministrament bàsic, tenint en compte a tota la societat. S’han d’acabar els privilegis d’un oligopoli obsolet ple de llast i de poder econòmic.

Tot això ens pot fer entendre la necessitat de sortir del tractat per a no ser els mantenidors d’un sistema, que respon als interessos de les corporacions financeres i de fons d’inversió, purament especulatius així com uns bufets d’advocats, que miren només el rendiment econòmic i no la necessitat d’abordar una qüestió que va mes enllà d’un país, la humanitat.

Per tot plegat, des de la CONFAVC celebrem la decisió presa pel Govern, malgrat que anem tard. I afegim tres demandes més: evitar tot tipus de portes giratòries, l’exigència d’una ètica en la política, en general, i en especial, per les persones que tenen tasques de Govern. Finalment, i de forma immediata, l’abordatge de la reforma del sistema tarifari, obeint a un criteri just i equitatiu, que ara serà més possible. Reivindicació essencial dels moviments socials, i també, el nostre, el moviment veïnal.