L’efecte de la cultura en la inclusió social


L'Estat de benestar a Catalunya i a Espanya s'estructuren en polítiques que se suposa que milloren les condicions de vida i permetran la igualtat d'oportunitats per a les persones. Aquesta idea, a la pràctica política, s'ha convertit en un desemborsament de diners que només s'enfoca a resoldre qüestions vitals a curt termini, i que, per tant, estan sotmesos als canvis agressius de l'economia i a les decisions polítiques canviants segons la ideologia del partit polític de torn.

La darrera enquesta de condicions de vida de l'IDESCAT recull que a Catalunya el 25,9% de la població està sota el llindar de risc de pobresa. A més a més, el darrer informe de la Fundació FOESA del 2022 indica que aquesta xifra ha pujat fins al 29%, en el qual hi ha una major representació de les dones, a conseqüència de la bretxa salarial, l'atur i la feminització de les llars monoparentals.

Les ajudes econòmiques tenen un paper rellevant i serveixen per pal·liar situacions concretes, però el risc d'exclusió també es veu agreujat per l'aïllament social. Influenciat per la vella meritocràcia i l'individualisme creixent, creiem que cadascú és responsable de les seves condicions, sense reflexionar que som éssers socials que formem un gran teixit i si una part pateix, acabarà afectant a tothom.

No podem avançar com societat fragmentada, hem de vincular-nos amb l'entorn més proper i aconseguir espais de trobada accessibles per tothom. El treball en xarxa pot ser una eina per lluitar contra totes aquestes desigualtats que provoquen el risc d'exclusió. Treballar conjuntament entre entitats que volen millorar les condicions vitals de la població, aprofitar l'especialització de cadascuna i cobrir els diferents àmbits que intervenen al desenvolupament de les persones és, doncs, una de les claus per al desenvolupament global de base.

En aquest sentit, l'associacionisme permet enfortir les xarxes socials de les persones, aporta un espai simbòlic per bescanviar experiències, i com a conseqüència, permet ampliar els teixits socials dins de l'entorn més proper. Molts ateneus, i la mateixa Federació d'Ateneus, hem pres consciència d'aquesta realitat i des de fa un parell d'anys treballem elaborant projectes que puguin preservar i acostar a les persones a la cultura, creant ponts entre els diferents grups de persones que conformen la societat catalana, i d'aquesta manera, davant l'impacte de les crisis econòmiques recurrents durant els últims anys, reduir les desigualtats d'accés a la cultura i connectar les persones d'un mateix territori.

Malauradament, fins fa només dos anys, la cultura no s'havia considerat com un bé essencial, i, tanmateix, ens preguntem si realment, aquesta declaració que va fer el govern de la Generalitat el 2020, en mig d'una pandèmia, ha acabat de ser efectiva en termes pràctics, o simplement va permetre apaivagar les reivindicacions del sector cultural d'aquell moment.

La cultura té un poder transformador i una capacitat de millorar les relacions entre una mateixa comunitat intrínseca. Repensem-la com un dret en si mateix, ja que forma part de l'experiència humana i de la seva dignitat.

El recurs comunitari que poden oferir les entitats dins l'àmbit cultural és el de proposar i promoure l'accés a totes les persones, de manera que anem sumant esforços. Treballar amb entitats que tenen recursos diferents, però els mateixos propòsits, fa que de manera transversal donem la normalitat més gran a la vida de tothom.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article