Història de les dones per reconèixer els treballs de les dones

L'institut Català de les Dones reiniciava fa dues setmanes el seu butlletí amb una clara declaració d'intencions: la Història de les dones (també) és història.

Pot semblar una obvietat, però –com tants implícits que articulenles relacions de poder patriarcals (o racistes o classistes)– l'exclusió de les dones dels coneixements, experiències i referents considerats significatius per formar part de la Història és una estratègia de devaluació dels grups no dominants que serveix per mantenir, precisament, aquesta dominació.

La creença comuna és que les dones hem estat ocupades principalmenta la llar i que, per aquest sol fet, no hem pogut contribuir significativament a l'esdevenir històric. Quan apareixen dones als llibres de text o a l'imaginari col·lectiu, se les identifica únicament amb el protagonisme de fets excepcionals, ressaltant-ne la individualitat, negant qualsevol altra aportació i trencant la genealogia femenina. Aquesta excepcionalitat no fa més que realimentar la creença que sempre tornem a començar i que les dones hem estat ocupades principalment a l'espai domèstic, mentre considerem que això no té valor ni és significatiu per a la vida col·lectiva.

Que els coneixements i feines que fem les dones són menys valorades que les dels homes explica per què, d'una banda, els treballs de cures són majoritàriament gratuïts; que, quan són remunerats, rebin un valor salarial molt baix; o que es considerin feines que no requereixen qualificació professional. També és el motiu pel qual les professions altament feminitzades estan més mal pagades que les ocupacions altament masculinitzades; o que els processos de feminització de determinades professions vagin acompanyats de la devaluació dels salaris mitjans d'aquestes mateixes professions.

El Sistema català de Serveis Socials i, en concret, les seves professionals, en són un clar exemple, especialment significatiu en el cas de les treballadores i educadores socials. Al contrari que altres sistemes públics i professions associades, el nostre imaginari col·lectiu no les coneix ni reconeix, malgrat que fan una feina imprescindible per a la cohesió social. Fer-les visibles, donar valor a la seva feina i situar-les al centre és, també, canviar la Història.