Quin model de consum tèxtil volem? Denunciem la cara oculta de Shein

Qui és Shein i què hi ha darrere d’aquesta empresa de la moda en línia que arrasa entre la generació TikTok i ha revolucionat el món de la moda ultraràpida? Entre 2021 i 2022 va duplicar els seus seguidors a TikTok arribant als 5,3 milions i ja trepitja els talons a gegants com ZARA o H&M. El maig de 2021 l’app de Shein va superar la d’Amazon com a aplicació de consum més descarregada als Estats Units. Shein té una estructura empresarial opaca i tampoc revela informació sobre els seus ingressos, que es van valorar en 10.000 milions de dòlars el 2020.

Com han aconseguit això en tan poc temps? Shein pot produir un vestit en una setmana, des del disseny fins a l’embalatge. Ha canviat el model de consum entre les joves, a través d’una botiga virtual amb gran varietat de roba descaradament barata i presència agressiva a internet i les xarxes socials. Shein té contracte amb una legió d’influencers -sobretot dones- perquè comparteixin la roba que hi han comprat i en facin publicitat. Aquests vídeos amb l’etiqueta #sheinhaul comptabilitzen un total de 6,8 bilions de visualitzacions a TikTok.

Volíem saber quina era la cara fosca d’aquest èxit i quines condicions suposa aquest nou model en la seva cadena de producció, sobretot per a les treballadores. Un informe elaborat per l’organització suïssa Public Eye, traduït i difós ara en català per SETEM i la Campanya Roba Neta, posa de manifest els abusos laborals d’aquest gegant xinès en la seva cadena de producció.

Per a produir tan ràpidament i tan barat, Shein depèn d’una xarxa de proveïdors principals i també de molts subcontractistes als quals es deriven les comandes. Nacun Village és un poble on els petits tallers fabriquen gairebé en “exclusiva” per a Shein. Aquestes empreses estan subcontractades pels proveïdors de Shein, i en cas d’accidents o d’impagaments de salaris, Shein no tindria cap responsabilitat.

Qui treballa a Shein i en quines condicions ho fan? La majoria de les persones que hi treballen són migrants, homes i dones procedents de províncies xineses on els salaris són més baixos. Acudeixen a la ciutat per a guanyar els màxims diners possibles en el menor temps. Cobren per peça de roba i per a guanyar un sou relativament decent han d’estar disposats a doblar la jornada laboral: més de 75 hores de treball setmanals. Són jornades diàries de tres torns, un d’ells nocturn, amb un sol dia de descans al mes. Moltes de les empreses que subcontracta Shein no realitzen contractes laborals. Segons la legislació xinesa, una setmana laboral pot tenir un màxim de 40 hores, les hores extraordinàries no poden superar les 36 al mes i els treballadors han de tenir almenys un dia de descans per setmana.

El tema de la seguretat és un altre dels problemes que es van detectar per part de la investigadora que es va desplaçar per visitar els tallers: “dins dels tallers tot és tan estret com en els petits i tortuosos carrers d’aquest barri”.

Bosses plenes de roba i rotllos de tela bloquegen passadissos i escales. Segons una investigadora, en la seva visita “no va veure ni una sola sortida d’emergència i va alertar que les entrades i escales no permeten que les persones treballadores surtin del local ràpidament. A més, les finestres del pis superior tenen reixes. No vull ni pensar què passaria si es declarés un incendi”, conclou.

L’única solució per a contrarestar aquest sistema és exigir transparència en les cadenes de subministrament i introduir lleis i polítiques per fer responsables a les empreses de les condicions en les seves fàbriques.

Com a persones consumidores cal que estiguem informades, que ens preguntem quin model de consumisme volem i quins impactes tenen les nostres compres per a les persones que les fabriquen. El 7 d’octubre (Dia Mundial pel Treball Digne) vam iniciar una campanya de denúncia que durarà fins al 25 de novembre, coincidint amb el Black Friday. Us convidem a sumar-vos a la iniciativa per donar a conèixer #LaCaraOcultadeShein. Podeu trobar material per compartir als nostres perfils de Twitter, Instagram i TikTok (@setemcat). Exigim juntes responsabilitat i transparència!

Què més podeu fer per a la indústria tèxtil en general? La campanya Good Clothes Fair Pay exigeix la legislació d'un salari just a la indústria global de la confecció, el tèxtil i el calçat. Es necessiten un milió de signatures perquè la UE faci les marques responsables de les condicions de treball de les treballadores. La proposta de legislació no només s'aplica als països de la UE sinó a les empreses que venen els seus productes a la UE, independentment d'on s'elaborin els seus productes. En altres paraules, això afectarà les treballadores de la cadena de subministrament de moda d'arreu del món. Anima't i signa ara!

(Aquest article ha estat escrit per Judit Talvy, responsable de campanya Roba Neta Catalunya, i Clara Bara Palma, responsable de comunicació SETEM Catalunya)