Més enllà de l’aritmètica


L’espiral d’inflació ha començat a frenar l’economia. El govern central nega que estiguem a les portes d’una recessió i algunes veus, l’última la de l’AIREF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), asseguren tot el contrari, que l’economia espanyola entrarà en “terreny negatiu” en aquest últim trimestre d’any i continuarà durant el primer de l’any que ve. L’economia viu un moment convuls, però, també la política. En les darreres setmanes, la sortida de Junts del Govern ha tornat a sacsejar l’estabilitat de l’executiu català i ara el focus està posat en el debat sobre l’aprovació dels nous pressupostos de la Generalitat.

Aquesta última qüestió és vital i gens menor pel context socioeconòmic en el qual ens trobem. Més enllà de l’aritmètica, aquesta vegada els partits polítics han de prendre decisions des de la responsabilitat i no des dels seus interessos electoralistes, malgrat que els comicis municipals són a tocar i que aquest ambient preelectoral ja es deixi notar. Aquest cop no es pot fallar a la ciutadania, sobretot a aquella que té més dificultats per afrontar la cobertura de les necessitats més bàsiques.

En joc, hi ha 3.000 milions d’euros addicionals que les entitats socials reclamem que es destinin a pal·liar els efectes greus de l’actual crisi social, econòmica i energètica. Així ho estem transmetent a la ronda de contactes que estem mantenint amb els diferents grups parlamentaris i amb el mateix Govern, a qui hem demanat que faci l’esforç que calgui per evitar anar a uns comptes prorrogats. Seria inexplicable i incomprensible no aconseguir uns nous pressupostos en un moment molt crític i diferent de quan es van aprovar els anteriors comptes de la Generalitat. Aquest és molt pitjor perquè des d’aleshores les famílies s’han anat empobrint més, arrossegades per aquest escenari que acumula les conseqüències de la pandèmia, la guerra a Ucraïna, els preus desbocats de l’energia i l’alta inflació.

Uns nous pressupostos són indispensables per assolir un doble objectiu: mitigar els estralls de la pobresa sobrevinguda (generada per aquesta triple crisi en llars que fins ara tenien una renda suficient per donar resposta a la cobertura de necessitats bàsiques, però, que actualment no poden afrontar-les) i revertir la bossa de pobresa i exclusió crònica, que és del 26%, un percentatge que es manté en màxims històrics.

Així doncs, no es pot perdre l’oportunitat d’augmentar la despesa social i equiparar el finançament que reben les polítiques socials respecte de les sanitàries i educatives, aquestes continuen -amb diferència- quedant molt per sobre de les socials. Però tampoc es pot perdre l’oportunitat de dedicar els recursos econòmics que es puguin a millorar aquelles eines de lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats que existeixen i que no són prou efectives, malgrat ser primordials per assegurar l’accés als drets socials. Sovint són recursos que, només reduint o eliminant les traves burocràtiques que tenen, funcionarien molt millor. Aquests colls d’ampolla administratius -com fins i tot el nou conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha reconegut també públicament- estan impedint que el sistema de prestacions i protecció social rutlli correctament, entenent correctament com que arribi a les persones que són susceptibles de ser-ne beneficiàries i que el temps de resposta sigui el que pertoca davant una situació de veritable emergència social.

Un exemple molt clar són les polítiques de garantia d’ingressos mínims, com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital, que encara tenen un grau de cobertura molt baix o la dignificació de l’IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya), el barem que marca si una persona pot tenir accés a una prestació social, que no ha augmentat durant 12 anys a pesar de l’encariment del cost de la vida experimentat en l’última dècada i que la seva actualització està vinculada a una nova llei de pressupostos de la Generalitat.

És per totes aquestes raons que els representants polítics no poden pensar en clau partidista. És el moment que es posin en la pell dels milers de catalans i catalanes que ho estan passant francament malament i que actuïn com el que són, servidors i servidores públiques que han d’obrar amb seny i responsabilitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article