Quins recursos té la persona cuidadora?

Som éssers amb necessitat de cura i amb capacitats per procurar aquesta cura, però totes les persones cuidadores necessiten suport i han de demanar ajuda quan no el tenen. No tothom, però, té una xarxa al voltant o sap on dirigir-se. Qui té cura del cuidador/a?

Segons l’OMS, la persona cuidadora atén les necessitats físiques i emocionals d’una persona malalta, generalment un familiar proper. Les terceres Jornades de Gent Gran a Badalona (25 octubre), organitzades pel grup d’entitats La Teranyina, s’han centrat precisament en la figura del cuidador/a i en els recursos per poder fer front al seu esforç físic, mental i emocional.

L’autopercepció de la necessitat de cura del cuidador és viscuda de diferents maneres depenent de la personalitat, del context sociocultural, de la capacitat d’adaptació... També de l’entorn familiar i social.

En el cas de la vellesa, aquesta és una etapa més del nostre cicle evolutiu, però que de vegades no estem preparades per acceptar, i menys quan es produeix una situació de dependència. Cal més educació i sensibilització: fer-se gran és un procés natural, diferent segons cada persona (genètica, estil de vida, entorn...) i que està sotmès als canvis socials.

La persona cuidadora haurà d’anar canviant perquè cadascú pot envellir i emmalaltir de manera diferent. Haurà de tenir en compte el procés de la persona, la seva història personal i què necessita. Donar importància als seus desitjos, voluntat i sentiments. En definitiva, mirar de comprendre la persona a qui cuida.

Els factors emocionals hi juguen un paper molt important. La persona cuidadora necessitarà suport per afrontar possibles pèrdues d’autonomia i fer front a les decisions que ha de prendre. Necessitarà procurar-se espai i temps i també compartir amb altres les seves vivències.

Un hàbit saludable per a l’estat d’ànim del cuidador/a són les relacions socials, un aspecte que durant la pandèmia s’ha vist afeblit. És beneficiós participar en grups socials o d’esbarjo per trencar la quotidianitat i no aïllar-se. Cuidar el propi estil de vida (alimentació, exercici, descans...) i, si és possible, fer activitats per controlar l’estrès, i l’angoixa i que ajudin a relaxar-se com relaxacions, ioga, música... En funció dels gustos i necessitats.

La persona cuidadora té sovint la sensació de “porta tancada”, però hi ha entitats i associacions que poden donar-li suport, recursos, informació i formació. Que poden ajudar a afrontar la situació de solitud reforçant les relacions socials i les fortaleses personals. Cal prendre consciència que l’acompanyament pot ser compartit i que no cal fer-ho en solitari. I també cal destacar el paper de les persones voluntàries vinculades a moltes organitzacions, que tenen cura i acompanyen persones grans.

Hi ha aspectes positius que poden experimentar les persones cuidadores: l’enfortiment dels vincles amb la persona atesa, el desenvolupament d’habilitats, aptituds i actituds, sentir-se útil, estimat... Però sense un suport, poden prevaldre el sentiment de pèrdua de la pròpia vida, el desànim, l’ansietat, l’estrès, la fatiga, la sobrecàrrega... Cuidar pot ser un procés molt llarg i una cursa de fons.

Les entitats hem d’acompanyar les persones cuidadores. Hem de sumar esforços i fer-ho en xarxa i en col·laboració amb les administracions, que han de vetllar per la cura de les persones en situació de vulnerabilitat i, en el cas de les persones grans, per un envelliment digne. Totes podem trobar-nos fent de cuidador/a i totes podem tenir la necessitat que una persona ens cuidi en algun moment de la nostra vida, i cal destinar-hi els recursos necessaris.