Grup d’Aprofundiment de Feminisme per a Homes: per què no és un grup de noves masculinitats?

A Fil a l'agulla no tenim, d'entrada, cap problema amb les noves masculinitats, o les masculinitats alternatives o diverses, com li'n diuen ara. No obstant això, compartim opinió amb altres feministes que aquest tipus de grups, per se, no són necessàriament el que aturarà les violències masclistes si el seu focus és el de situar als homes cis únicament com a víctimes del sistema cisheteropatriarcal. Tampoc fa cap favor a ningú la imposició d'una inversió de valors acrítica en què alguns homes es troben renunciant al seu potencial i es viuen a si mateixos amb por o autoodi.

El que la nostra experiència personal i professional ens indica és que part de la solució cap a la transformació de les dinàmiques patriarcals té a veure amb el reconeixement, la presa de responsabilitat dels homes cis envers les violències que exerceixen i la consegüent reparació dels danys, i això sí que també ha de comportar un canvi en la manera de relacionar-se amb si mateixos i amb la resta.

Però fer-ho no és tasca fàcil. Hem crescut en una societat orientada al càstig i amb dificultat per reflexionar sobre les arrels de la violència i ens hem desenvolupat com a persones en una cultura hipòcrita al voltant de l'error. Per una banda, reconeixem que equivocar-se és part del procés d'aprenentatge i que aquí ningú neix après, però per l'altra, des de l'escola a tots els àmbits de la vida, fins a la cultura de la cancel·lació, s'assenyalen els errors en vermell i no s'ofereixen oportunitats de canvi a la persona que els comet. Sumat a la pròpia història i trauma personal, tot plegat es converteix en fuel perquè la vergonya, la culpa i el negacionisme, la defensivitat, el contraatac, la fugida o la congelació prenguin el protagonisme precisament en direcció contrària a la presa de responsabilitat.

En els grups d'Aprofundiment de Feminisme per a Homes, volem acompanyar també als homes a ser més qui són, i que es visquin a si mateixos amb llibertat i plenitud, i on la masculinitat no sigui carn de censura. És a dir, no pretenem canviar a ningú sinó oferir eines per a ser autènticament i fer-nos responsables, a la vegada, dels impactes que inevitablement causarem en els altres, quan calgui. Ens oferim a acompanyar als homes en un treball profund de mirar-se cap a endins i conèixer-se millor a si mateixos, de ser després capaços de generar les condicions de seguretat per a les dones, lesbianes i trans que els envolten, i de visibilitzar les agressions masclistes en les comunitats, organitzacions i relacions de què formen part. Que puguin fer tot això amb honestedat i obertura, ofereix una oportunitat d'enfortiment de llaços, aprenentatge col·lectiu i transformació de les dinàmiques masclistes de gran potencial.

A la vegada, creiem fermament que aquests espais no poden donar-se únicament en la intimitat de l'espai terapèutic individual. El masclisme és un problema sistèmic i, per tant, les solucions no passaran únicament pels canvis personals. Pretenem empènyer als homes a formar xarxes de suport mutu a través de les quals afrontar el masclisme de cadascun, que és el de tots.