A Catalunya encara es vulneren els drets de la infància


El pròxim 20 de novembre, com cada any, sentirem molt a parlar dels drets de la infància arran del Dia Internacional instituït per les Nacions Unides per recordar-nos que tenim l’obligació moral i legal de garantir-los i preservar-los. Normalment, quan se’n parla a Catalunya, però, es posa el focus en les latituds on aquests drets estan sistemàticament vulnerats, indrets amb uns índexs de precarietat i pobresa gens equiparables amb els estàndards europeus.

Caldria revisar aquest enfocament perquè també a Catalunya es vulneren els drets fonamentals de milers de nens i nenes. També a Catalunya la pobresa infantil continua sent una realitat que ens interpel·la com a país, sobretot perquè encara estem lluny de les dades d’altres països europeus pel que fa a inversió en infància vulnerable. Les entitats que treballen en l’acompanyament de la infància i l’adolescència en podrien donar exemples.

Hi ha infància que no té garantit el dret de poder desenvolupar-se en un entorn familiar que li proporcioni l’estabilitat emocional i les eines per poder créixer en igualtat d’oportunitats. Uns serveis socials insuficients i una burocràcia més destinada a la vigilància i la intervenció que a la prevenció, provoquen que molts infants es vegin empesos a un periple vital que afecta el seu desenvolupament. El model d’atenció en el benestar emocional de la infància continua sent una aposta per l’atenció medicalitzada en comptes d’apostes valentes per la prevenció i la resposta d’atenció comunitària amb serveis que procurin bons vincles.

La desigualtat està creant, en aquest sentit, situacions que dificulten la tasca que cada dia milers d’educadores i integradores socials i altres professionals porten a terme per pal·liar els efectes de l’exclusió social. I aquesta circumstància només es pot revertir amb voluntat perquè les polítiques públiques s’enfoquin a donar recursos a aquestes professionals en la prevenció per tal d’evitar trajectòries marcades d’origen.

En el nostre país no tota la infància té garantida una alimentació sana i equilibrada, perquè no totes les famílies tenen accés a recursos suficients per poder-se alimentar adequadament. Un fet que està creixent de manera alarmant en els últims mesos a causa de l’augment de la inflació. Una conseqüència més de la pobresa en què viuen moltes famílies i la manca de recursos àgils que assegurin l’accés a àpats saludables.

Tampoc tota la infància té accés a un habitatge en condicions, perquè el model liberalitzador del mercat residencial, basat en l’especulació, empeny cada any milers de famílies a abandonar les seves llars. A Catalunya es dicta un desnonament cada 55 minuts, segons l’última memòria del Consell General del Poder Judicial. El sistema fa que avui les primeres víctimes del mercat immobiliari siguin les famílies en risc de vulnerabilitat, i els infants que viuen aquestes experiències ho fan sense els recursos competencials per entendre la injustícia de no comptar amb un espai per la protecció de les seves vides i les seves famílies.

Això passa en un país on hi ha prop de mig milió d’infants que viuen al llindar de la pobresa segons diferents informes, una situació que posa en risc drets fonamentals com els que hem esmentat. Ens hauria de fer vergonya que en un país on la renda per càpita mitjana frega els 30.000 euros anuals, hi hagi nenes i nens que passen per aquestes circumstàncies. Hauríem de ser conscients que una societat no es pot considerar avançada o desenvolupada si no és capaç ni tan sols de garantir drets fonamentals a les persones en situacions de més vulnerabilitat. Sovint confonem la riquesa amb el desenvolupament, i el que faria que Catalunya fos un país avançat és que hi hagués justícia social. Una societat que no és capaç de respectar els drets de la infància no només no és avançada, sinó que, a més, és profundament injusta.

(Article signat per la Comissió de Defensa de Drets de FEDAIA)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Araceli Lázaro Aparicio Barcelona
1.
Comparteixo l'afirmació que a Catalunya encara es vulneren els drets de la infancia. I afegeixo que a la Convenció dels Drets de l'Infancia, a més dels Drets Socials (educació, salut, seguretat, vida digna, joc i descans, i cultura) relacionats amb la població infantil vulnerable a la que us referiu, es reconèixen els Drets Civils (opinió i expressió, llibertat de consciència i religió i dret a la justícia) i els Drets Polítics (dret de reunió) que també són vulnerats sistemàticament i que afecten a TOTA la població infantil.
També ens hauria de fer vergonya la diferent intensitat amb la que parlem dels diferents drets, i la poca exigència adulta en canviar la mirada i les actituds, i de ser més coherents amb el discurs de considerar-los subjectes de drets i no objectes de protecció.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article