Mares cansades a punt de saltar per la finestra


Sobre l’Avantprojecte de la LAPAD i l’Informe d'avaluació del Sistema de promoció de l'Autonomia personal i Atenció a les persones en situació de Dependència (SAAD).

Recordem per què som aquí: pels drets dels nostres fills i filles, i pels nostres també! I perquè quan les discapacitats i la dependència entren per la porta, els drets i els mínims de feminismes salten per la finestra i s’estimben. Potser, si esteu llegint aquest article és perquè, com nosaltres, associeu les maternitats amb discapacitats al cansament. 

Veureu que aquest article es converteix en un llarg culebrotque va d’un avantprojecte de llei de modificació de la LAPAD i d’un Informe d'avaluació del Sistema de promoció de l'Autonomia personal i Atenció a les persones en situació de Dependència (SAAD), que ens toca molt la vora i fins ara el que s’ha publicat no aclareix gairebé res.

El setembre es va presentar l'Avantprojecte de modificació de la LAPAD (Llei 39/2006 de Dependència) i dies després l'Informe d'avaluació del SAAD (aquí la síntesi). Des del Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional  vam fer tota una sèrie d’aportacions, el resum de les quals seria que, per ser el govern més feminista de la història, els han quedat dos textos ben masclistes i machirulos

I és que conclouen que el sistema de cures és insuficient (bravo!) i que es basa en el sistema familiar. Però no, no es basa en el sistema familiar; es basa en les dones. Mares, germanes, àvies. Més del 85% de les cuidadores a la dependència són dones, i són dones més del 95% de les cuidadores de persones dependents tota la vida (aproximadament, que les dades són precàries). Prou d’invisibilitzar, que és la primera violència masclista perpetrada. 

Els dos textos són documents on el més important són les coincidències i allò que no hi és. Cap dels documents cita el grup de persones dependents per tota la vida, els nostres fills i filles, germans i germanes. Tanmateix, l’informe sí que fa esment a la canalla, de tres a set anys i de set a 18, malgrat que totes plegades no sumen ni el 10% del total de les persones dependents. Que som un col·lectiu petit, ja ho sabíem, però l’informe tampoc introdueix per al nostre grup la perspectiva de cicle de vida per tal de preveure els recursos necessaris, i això és molt greu, ja que és un dels col·lectius més vulnerables. Les entitats del tercer sector, que haurien de vetllar pels drets dels nostres fills i filles, no ho han fet notar, i no entenem el perquè. 

Tampoc es fa gairebé esment a què les prestacions de dependència porten congelades des del 2012, quan el govern de Mariano Rajoy estava al poder, i que són les úniques sense actualitzar. I així segueixen en els pressupostos generals de l’Estat del 2023. Tot i que, amb la boca petita, l’informe cita la necessitat d’augmentar-les, en general es parla molt poc del sobrecost econòmic de la discapacitat i la dependència. Fa anys, el 2010 i el 2012, es van avaluar les prestacions de dependència amb resultat negatiu: deien que fixaven les dones a casa i no creaven feina. Ara sabem que no és així. Amb aquestes prestacions paguem teràpies per als nostres fills i filles, ajuts per cuidar i respirs. Es creen feines, ens permeten descansar i incideixen en la nostra salut i en la dels nostres fills i filles. Però cap sindicat ni entitat del tercer sector les reivindica. És estrany, molt estrany.

Es parla molt poc de les cuidadores no professionals: nosaltres. Res sobre la nostra salut, i aquest seria el primer punt a avaluar, perquè és enorme la despesa farmacèutica que fem. I és que les mares i germanes que cuidem dels nostres infants i adults dependents tota la vida som el col·lectiu de cuidadores amb pitjor estat de salut. I és per esgotament. Tenim els mateixos problemes de salut que les companyes del Servei d’Atenció Domiciliària o Las Kellys (i sí, la neteja és el primer i més important de les cures!). Si no estem bé, com cuidem? El nostre dret a la salut no apareix, no és a l'agenda política, no existim. És l'explotació i la invisibilitat capacitista i masclista de les cures.

També es parla poc de les cuidadores professionals. Tot i que hi ha un capítol sobre la seva creació de treball, no es diu res sobre la seva salut, tan precària com la nostra. I tampoc es diu res de les seves reivindicacions sobre les seves condicions de treball i les externalitzacions a fons financers, que empitjoren les seves condicions de treball. 

Tampoc s’adverteix de la dificultat en l’accés a drets bàsics com l’educació i la sanitat, encara que cada dia hi ha notícies que fan palès els problemes amb l’escolarització, les extraescolars i els casals de les nostres filles i fills. Ni sobre la pobresa de dades respecte als nostres fills i filles i qui les cuida. De fet, en els pocs paràgrafs en què apareixem, som “cuidadors”, en masculí genèric, incomplint altra vegada i com ja hem denunciat anteriorment la Llei d’Igualtat. Una mostra més de les dècades de desídia d’administracions i entitats. 

Es parla molt poc sobre universalitzar els recursos del sistema de cures, que se suposa que és la tercera pota del sistema de benestar. Els recursos de la dependència no són com els d’educació o sanitat, canvien a cada comunitat autònoma i municipi, i les diferències són molt importants. 

Per no dir que no es fa esment al gran percentatge de monomarentalitats en la cura de filles dependents, quan tot el sector sap que hi ha un gran percentatge (15%?) de pares que abandonen les seves famílies. I això és maltractament cap a la canalla i cap a les mares, i és una violència masclista més. 

En canvi, hi ha un llarg llistat de senyors, autors i entrevistats, en un sector on amb prou feines hi ha homes. Només són a la direcció de les entitats del tercer sector i a l’acadèmia, com sempre. 

Com diu Nancy Fraser a ¿Redistribució o reconeixement? Un debat polític filosòfic (2003), “tot és política, teoria i pràctica van unides, i reconeixement i redistribució són les dues cares de la mateixa moneda”. 

 

(Aquest text ha estat escrit per Montse Nieto i Maria Herrero en nom del Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article