Parlem d’infants i gossos


El títol diu: “parlem d’infants i gossos”; però, realment, com a pares o familiars, tant dels infants com dels gossos, els sabem escoltar i interpretar el que necessiten cadascun d’ells quan estan junts? Sabem realment interpretar i respectar (aspecte importantíssim) la demanda que ens fa el nostre gos quan està angoixat, estressat o simplement no vol saber res d’infants durant una estona? Sap el nen o nena respectar els espais del gos? Sap interpretar la comunicació del gos?

Aquestes només són algunes de les preguntes que tota família amb infants i gossos hauria de fer-se, primer per evitar cap incident o accident que pugui haver degut a la saturació que pot arribar a produir un infant en un gos i alhora pels valors, principis, coneixements i educació que estem transmetent a l’infant respecte als gossos i als animals en general.

La major part d’incidents per part del gos cap a l’infant venen donats perquè els adults no supervisen el moment, la interacció i per l’altre perquè són molt permissius pel que fa al nen o nena envers el gos, com si els gossos haguessin de suportar qualsevol cosa per part dels infants.

És evident que aquí són molt importants les edats dels infants i dels gossos. Com més petits siguin tots dos, menys capacitat tindran d’autoregular-se i de ser conscients de certs aspectes i, per tant, més necessària serà la supervisió i intervenció per part dels adults. També, hem de tenir present quan els gossos són vellets, ja que en la tercera edat hi ha més molèsties, dolors que als ulls nostres potser passen desapercebuts, però que en la persistència i insistència dels infants els gossos ho poden expressar en formar de comunicació “agressiva” en forma de marcatge, grunyit, etc., per tal de demanar el seu espai i tranquil·litat si no s’han vist i comprès els senyals previs que haurà fet, per tal de demanar-ho.

Al mateix temps que anem supervisant a l’infant, l’hem d’anar acompanyant i educant en la manera correcta de relacionar-se amb els gossos i de mica en mica anar ensenyant-li certs aspectes de comunicació per tal que els pugui interpretar correctament. A part de tot això, s’aniran construint certs aspectes relacionals (com en qualsevol relació) com la confiança, el respecte, etc. i ja no caldrà tant la nostra supervisió, sobretot si l’infant és grandet o en el cas d’un adolescent.

El gos sempre que tingui el seu espai i se li respectin activitats i moments del dia tan bàsiques i importants com són el descans i el menjar tindrà la tendència de forma natural a establir una relació sana, de confiança, respecte, honesta, afectuosa i tranquil·la amb els infants de la casa.

En la història de la humanitat, no hi ha relació interespecífica més bonica que la d’un gos amb un infant, però els adults com sempre hem de fer la nostra part.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article