La força de la H. La H de la ‘vulnerHabilitat’

Que hi ha una, què? – Inflació, una inflació – Ah! – Les restriccions sanitàries s’han desencallat, s’han recuperat les activitats socials, s’ha salvat la temporada d’estiu i no serà menys per Nadal, però hi ha un problema profund entre la fina línia que separa la pobresa i la supervivència, del mercat de treball i el seu valor social. I aquest, es materialitza en les vides de les famílies en situació d’exclusió pel que fa a l’accés a un habitatge i a un cistell de la compra que cada cop, costa més d’omplir.

Encarem un final d’any amb la convicció que l’economia es deteriorarà encara més a causa de les dificultats d’aprovisionament i encariment de matèries primeres l’aturada de les cadenes de subministraments d’aliments, l’enduriment de les condicions financeres, la ferocitat de les polítiques monetàries, les conseqüències de la guerra d’Ucraïna i la davallada de les importacions energètiques. I, sobretot, una elevada inflació. Això es tradueix en una reducció enorme del poder adquisitiu de les llars de famílies que encara no han curat la ferida produïda per l’impacte de les mesures més restrictives per fer front a la Covid-19.

El context actual fa posar els pèls de punta en observar, amb certa perspectiva, com el deteriorament de les llars comença a fer-se palès, entenent que el reajustament econòmic global està impactant d’una forma més agressiva a les famílies amb rendes més baixes i amb menys poder adquisitiu. I que per sobre de tot, la pèrdua del treball desemboca en una cadena d’infortunis incontrolables, frustrants i de difícil solució per a les famílies i el sosteniment de les seves llars, fet que els acaba excloent. Un fracàs individual i social. Persones cada cop menys representades al mercat laboral que lluitaran davant les dificultats d’ocupabilitat, la sensació d’utilitat social i el desànim mentre experimenten una forma de viure cada cop més vulnerable i econòmicament insostenible. No hi ha temps per demostrar, som a la societat de la immediatesa.

La feina dignifica, diuen. És clar! Treballar ens fa sentir ocupats, desperts, actius, sociables, respectats, iguals. En temps d’inflació i de pèrdues globals, la pèrdua de la referència col·lectiva i la no participació de la vida social produeix un fort impacte a la persona i la seva família. Arriben els deutes, les visites als bancs d’aliments, la pèrdua de la salut física i emocional, les tensions a les comunitats de veïns, la roba de segona o tercera mà, les beques de menjador o les dates de finalització dels subsidis. I d’acord, “si un no treballa és perquè no vol”. Amb el cap ple de problemes, per on es comença?

Aquí, hi ha la força de la H. La H de la vulnerHabilitat, que des dels programes d’inserció laboral de la Fundació IRES ens aturem a observar i acompanyar. Una mirada subjectiva i integral de la vida de la persona que ens ofereix una altra perspectiva. Un anar de costat de les persones en cerca activa de feina amb motxilles plenes de preguntes, pors, dubtes, conflictes, deutes, malestars, desequilibris de prestigis i reconeixement social. No podem canviar les ofertes de feina ni en podem crear de noves, tampoc podem aturar el temps que no tenen les famílies. Però sí que podem centrar l’atenció en les persones per motivar-les, dotar-les d’eines, fer-les coneixedores de recursos i apoderar-les.

Des de la inserció laboral donem valor a les habilitats i aptituds que tenen les persones, les ajudem a cercar, reconèixer i reaprendre d’elles mateixes i això no es pot fer sense una mirada ampla de les condicions econòmiques, socials i polítiques en el marc de l’època que ens toca viure. Som persones que acompanyen persones, que vinculem. Que observem i donem. Que posem límit. Oferim a la persona l’oportunitat de retrobar-se amb les seves competències, desitjos, motivacions, anhels, realitats, necessitats i expectatives i sostenir-ho perquè entengui i mínimament recuperi, el seu valor a la societat.