La causa que em mou i remou


Alguna cosa al meu interior va fer clic després de perdre algú molt proper per culpa del càncer. Als 22 anys vaig haver d’afrontar el que fins avui ha estat el dol més dur de la meva vida i aprendre’n, sense tenir cap altra opció.

La idea va començar a rondar el meu cap quan vaig descobrir que existien associacions que donaven suport tant a pacients de càncer com a familiars (sí, les vaig descobrir després de la pèrdua), però vaig prendre la decisió de ser voluntària quan vaig sentir que tenia la força per sumar-me a la causa.

Volia col·laborar, aportar el meu temps i coneixements per poder ajudar alguna entitat a complir la seva missió d’acompanyar pacients de càncer, recaptar fons i donar visibilitat a la malaltia (més que visibilitat, que ja en té prou, a aconseguir normalitzar-la i conscienciar-hi). També volia contribuir a fer que més persones coneguessin la seva tasca i poguessin beneficiar-se de tota l’ajuda que ofereixen aquest tipus d’associacions. En definitiva, volia dedicar el meu temps a fer el que estigués al meu abast per poder aportar qualitat de vida a pacients de càncer i als seus familiars.

D’aquesta manera, vaig entrar a un equip de voluntaris que organitzava esdeveniments al centre de Barcelona i el resultat va ser increïble, no només per a l’associació que ens donava suport, sinó també per a mi. A més de conèixer els que avui en dia són dels meus millors amics, persones amb qui tinc un vincle molt especial, hem organitzat accions que han complert el seu objectiu de recaptar fons i apropar als assistents a la realitat de la malaltia. Viure-ho tot tan de prop i participar en el procés d’inici a fi et fa sentir molt especial al veure que tot ha anat bé. Quan intento descriure-ho, dic que és com una felicitat que et brilla per dins, sentint com un pessigolleig a la panxa, molta energia al cor i un somriure inesborrable per a resta del dia (fins i tot de la setmana).

Sens dubte, ser voluntària és una de les millors decisions que he pres a la meva vida i una cosa que recomano a qualsevol persona. Tots tenim una causa que ens mou o remou, una cosa en què poder involucrar-nos o amb allò que ens identifiquem. Hi ha infinites formes d’implicació i absolutament totes poden ser vàlides. La famosa expressió “aporta el teu gra de sorra” pot ser típica, però és perfecta per definir que cada petit esforç pot sumar, cada petita acció pot contribuir a canviar el món.

En conseqüència de tot això, passats uns anys com a voluntària, vaig decidir dedicar-me professionalment també al Tercer Sector i treballar a una entitat sense ànim de lucre. La fundació on treballo no es dedica a l’àmbit del càncer, sinó de l’Alzheimer, però també busquem acompanyar a persones diagnosticades i al seu entorn cuidador. El meu dia a dia pretén ajudar l’entitat a complir la seva missió de donar-los suport, orientació i visibilitat, i resulta veritablement gratificant acostar-t’hi i viure-ho en primera persona. Veure com el que faig aporta i gràcies a la unió d’un equip increïblement humà podem ajudar moltes persones.

En definitiva, hi ha moltes maneres de poder col·laborar, cadascun amb els seus recursos i motivacions. Si en llegir aquest text t’ha vingut alguna entitat o causa a la ment, no dubtis a començar a informar-te i a involucrar-te en la mesura del possible. A més d’estar ajudant, probablement experimentis aquesta sensació que he intentat descriure... i és que, considero que les causes ens necessiten tant com nosaltres les necessitem a elles.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article