Vincles i diversitat funcional: “M’he enamorat d’una persona amb discapacitat, què faig?”

Fa uns dies vaig realitzar una trobada virtual, Espanya- Argentina, amb una assistenta sexual i una coaching que treballa la sexualitat. Vam estar xerrant sobre diferents pràctiques i experiències viscudes en els respectius contextos i en concret, em va cridar l’atenció una anècdota que van explicar sobre una dona que li va confessar que s’estava enamorant d’un company de feina que tenia un lleu retard maduratiu. Aquesta es plantejava moltes qüestions i cercava consell: “M’he enamorat d’una persona amb discapacitat, què faig?”. 

L’imaginari social i sexual que tenim ve determinat per diferents factors socials i culturals que ens fan viure d’una manera determinada el nostre desig i, per tant, la nostra sexualitat. Al punt, que si de sobte et sents atreta per una persona amb diversitat funcional et replantegis moltes qüestions personals que ens limiten portar a la pràctica aquest desig (entenent que sigui recíproc). Existeixen certes barreres que són complicades de derrocar i és necessari anar desconstruint alguns mites sobre els vincles afectius i sexuals que puguem tenir amb una persona amb diversitat funcional, perquè malgrat la diversitat, podem compartir experiències de tota mena.

A vegades, existeixen preocupacions que es troben fonamentades en uns certs mites com que la persona amb diversitat funcional només pot relacionar-se de forma afectiva i sexual amb persones amb diversitat funcional. O que puguis pensar que tenint una relació amb una persona amb diversitat funcional no podràs gaudir de la teva sexualitat de manera plena i satisfactòria.

Les persones som éssers sexuats i vivim la nostra sexualitat de manera diversa, ja que tenim gustos, desitjos, cossos i maneres de viure el plaer diferent. Sí que és cert que, per exemple, hi ha algunes lesions que poden dificultar la “funcionalitat” dels genitals, però no té per què ser un impediment per tenir una vida sexual i plena, ja que aquesta no té per què estar basada únicament des d’una perspectiva coitocentrista.

És necessari que comencem a replantejar-nos que és la sexualitat per a cada una de nosaltres. La manera d’entendre la sexualitat compartida pot ser molt diversa per a cada persona i aquesta pot basar-se en: una carícia, un petó, una abraçada, un joc de rols, posar en pràctica fantasies eròtiques, realitzar jocs sensitius, el sexe oral, la penetració (vaginal o anal), que et donin la mà en passejar, una mirada o un murmuri a cau d’orella...

A vegades, aquestes preocupacions o inseguretats no són tant de caràcter sexual i poden estar més relacionades en com l’entorn pot interpretar aquesta relació o que puguis arribar a sentir-te jutjada. Fins i tot s’ha donat el cas en què pugui veure’s aquesta relació com un abús, encara que la persona amb diversitat funcional desitgi aquest tipus de vincle. Ja n’hi ha prou de capacitismes i paternalismes, comencem a normalitzar que les persones amb diversitat funcional són responsables de les seves vides i que, per tant, puguin prendre les decisions que considerin oportunes com qualsevol altra (encertant i fotent-la, a vegades).

En altres ocasions, aquests mites van lligats a qüestions relacionades amb el maneig de la teva vida diària i es pot arribar a pensar que hauràs de deixar de costat unes certes activitats vinculades amb l’àmbit més lúdic o d’oci. Hi ha moltes persones amb diversitat funcional que poden tenir una vida molt activa, en la qual practiquen esport, viatgen, surten amb els seus amics i amigues... Per tant, tenir una relació amb una persona amb diversitat funcional no té per què ser incompatible amb el teu estil de vida i no has de renunciar a aquest. La teva parella no depèn de tu. Res més lluny de la realitat, ja que moltes de les persones amb diversitat funcional com ja he comentat tenen una vida completament independent. Sí que és possible que algunes d’elles requereixin algun recurs humà d’acompanyament en certes tasques de la vida diària, però que necessitin una persona que li assisteixi en certs moments no implica que aquesta persona hagis de ser tu.

Per tant, el fet de tenir diversitat funcional no és un impediment per a gaudir d’una relació de manera satisfactòria a tots els nivells. No obstant això, és important visibilitzar i oferir informació per a desmuntar tots aquests tabús o mites que es generen entorn de la diversitat funcional, per tal que comencem a desconstruir el nostre imaginari social i sexual. A més de replantejar-nos què volem fer amb l’assortiment d’experiències que ens ofereix la vida amb les persones que ens trobem pel camí i amb les quals desitgem compartir vincles de la manera que més ens vingui de gust.

Finalment, reprenent la qüestió que plantejava en un inici: “M’he enamorat d’una persona amb discapacitat, què faig?”. Dona’t l’oportunitat de conèixer i de compartir amb persones boniques que et trobis pel camí sense jutjar la diversitat que es presenti. Gaudeix i permet replantejar-te de quina manera observes i acciones en el món. Si tot i això continues sentint dubtes de com encaixar tot l’anterior, comunica’t amb aquesta persona i mostra-li les teves pors o inseguretats, ja que és possible que l’altra part senti les mateixes o altres diferents que no t’havies plantejat. Expressa el que sents i escolta el que hagi de dir l’altra persona sense prejudicis ni rebutjos, ja que totes tenim dret a estimar i a ser estimades.