I si fem de l’energia un dret humà?


La premissa de partida d'aquesta reflexió es fonamenta en la necessitat de la formulació i del reconeixement de l'energia com a un dret humà. Davant la situació de pobresa energètica que afecta la qualitat de vida, la dignitat i la salut de les persones, són diverses les estratègies que s'han desenvolupat per pal·liar-ne els efectes. Algunes d'aquestes estan destinades a aportar solucions conjunturals per fer front als efectes de la crisi econòmica sobre la població més vulnerabilitzada. Estratègies assistencialistes —lleis nacionals sobre pobresa energètica, creació del bo social, objectiu 7 per al Desenvolupament Sostenible, entre altres— i necessàries, però insuficients davant la manca de voluntat per implementar-les, sigui política o empresarial.

És per tot això que ens cal transitar des de l'assistencialisme i els privilegis a l'àmbit de les necessitats i els drets. Considerem fonamental formular i concretar la necessitat d'un dret humà a l'energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat, no ja només davant de situacions conjunturals, sinó que també davant d'un problema estructural que afecta la societat.

La formulació del dret humà a l'energia s'ha de situar dins d'un discurs renovador en matèria de drets humans que alhora ha de servir d'espai des del qual denunciar les deficiències del sistema politicoeconòmic nacional i internacional en la matèria. Per tant, pel que fa al dret humà a l'energia, aquesta denúncia es pot encaminar en una triple dimensió:

a) Ens trobem davant la necessitat d'alliberar l'energia de la seva condició absoluta de mercaderia. Fins ara, el discurs dominant i les polítiques públiques implementades han considerat l'energia com un bé privat sotmès a la comercialització amb finalitats bàsicament lucratives. Davant del dilema sobre si ens trobàvem davant d'un dret del consumidor o un dret de ciutadania, sempre s'ha prioritzat la primera opció.

b) Tributari de la dimensió anterior, apreciem que el marc regulador existent fins ara ha fomentat i enfortit el poder oligàrquic de les grans companyies. S'ha d'originar un nou marc regulador amb la pretensió de recuperar la noció de servei públic en tot allò que afecti el dret a l'energia.

c) I, seguint el que estableix, entre altres, l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, es fa necessària la transició energètica cap a les energies renovables, per garantir una energia assequible, fiable, sostenible i moderna per a tothom.

La concreció del dret humà a l'energia ens permetria fer front a un problema estructural, i no només conjuntural, mitjançant un discurs basat en les necessitats i en les capacitats que catalogui l'energia com a bé comú. La seva formulació ens permetrà identificar-ne el contingut jurídic i apreciar les sis dimensions que el componen: disponibilitat, accessibilitat, assequibilitat i acceptabilitat, qualitat, participació, i sostenibilitat.

Tenir clarament definides aquestes sis dimensions ens permetrà implementar un sistema d'alerta, ja que quan alguna d'aquestes no es compleixi podrem reivindicar la seva exigibilitat abans que sigui massa tard, com ha passat amb diferents drets econòmics, socials i culturals arran de les retallades justificades per la recessió econòmica.

Segur que ens trobarem amb detractors davant aquesta iniciativa. Una possible reacció per evitar la formulació i la implementació del dret humà a l'energia pot venir per part d'aquelles argumentacions que vulguin posar el focus d'atenció en el cost d'aquesta mesura. Reacció que pot ser rebatuda des de tres fronts: primer, tots els drets humans són cars, des del moment en què prendre's seriosament els drets, assumir-los en el seu valor moral, en la transcendència política i l'operativitat jurídica, implica un entramat institucional i organitzatiu sense el qual els drets queden en proclamacions teòriques; segon, la distinció entre drets barats i drets cars s'instrumentalitza políticament i interessadament des d'aquelles posicions més proclius a prioritzar els uns sobre els altres; i, tercer, la implementació dels drets humans no es pot fixar en funció dels costos sinó que en funció de les necessitats.

D'aquesta forma, la formulació del dret humà a l'energia ens sembla com una prioritat davant de la mercantilització que està patint aquest bé comú. Mercantilització que implica que el poder de control sobre aquest bé bàsic es concentri en mans d'uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el possible vistiplau de les autoritats públiques.

Sabent que l'energia és indispensable per a la vida de les persones, no ens podem permetre durant més temps el luxe de deixar el seu control en mans purament privades, ja que qui té el poder sobre el subministrament energètic acaba exercint control sobre la societat.

Tot això no serà una tasca fàcil, però sí que és possible: només cal que gosem jugar la partida, com així ho hem fet en el darrer informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Susana Mota Girona
1.
Molt d'acord amb les reflexions que exposes. Cal gestionar el tema des de la visió de necessitats i drets humans, fora del marc mental dels drets i la propietat privada de béns de tots, i la priorització del major benefici monetari per aquests. Pensar en termes de Bé Comú. El canvi no és fàcil, i els drets van associats a responsabilitats. Però prendre consciència i dir-ho és el primer pas. La història és plena de transformacions que semblaven impossibles abans de produïr -se, oi? L'informe de la Sindicatura és un altre pas rellevant. Gràcies i seguim.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article